Apocalipsi 20:11
Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.
— Apocalipsi 20:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
1Re 10,18. Vegeu també Dn 7,9. (1Re 10,18; Dn 7,9)
Ap 21,1; Sl 114,3.7; Mt 24,29 (= Mc 13,24 = Lc 21,25); 2Pe 3,7.10.12. (Ap 21,1; Sl 114,3.7; Mt 24,29; Mc 13,24; Lc 21,25; 2Pe 3,7.10.12)
Lit.: no va ser trobat un lloc per a ells.
Referències creuades
- Apocalipsi 21:1 Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
- 2 Pere 3:7 Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius.
- Mateu 25:31 »Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós.
- Daniel 2:35 En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense deixar-ne ni rastre. Però la pedra que havia topat amb l’estàtua es va tornar una gran muntanya que omplí tota la terra.
- Romans 2:5 El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant indignació per al dia de la indignació, quan es manifestarà el just judici de Déu.
- 2 Pere 3:10-12 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet. Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat
- Fets 17:30-31 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s’han de convertir. Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha designat, i n’ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d’entre els morts.
- Jeremies 4:23-26 He mirat la terra: tota ella és caòtica i desolada; he mirat el cel: ni rastre de llum. He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s’estremeixen. He mirat pertot arreu, i no hi ha ningú: fins els ocells han fugit. He mirat encara, i els horts són un desert, totes les ciutats estan incendiades. El Senyor hi ha
- Apocalipsi 16:20 Les illes van fugir, desaparegueren les muntanyes,
- Salms 9:7-8 L’enemic, vençut, s’ha convertit en ruïnes perpètues; s’ha fos el record de les ciutats arrasades. Però el Senyor seu per sempre en el seu tron, té a punt el tribunal per al judici.
- Mateu 24:35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
- Apocalipsi 6:14 el cel es va plegar com un pergamí que s’enrotlla, i es mogueren del seu lloc totes les muntanyes i les illes.