Fets 16:29
L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles.
— Fets 16:29, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Apocalipsi 3:9 Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l’amor que et tinc.
- Jeremies 10:10 El Senyor és Déu veritable, el Déu viu, el rei etern. Al seu embat tremola la terra, les nacions no aguanten el seu enuig.
- Daniel 6:26 Llavors el rei Darius va escriure aquesta carta a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten arreu de la terra: —Us desitjo molta pau!
- Fets 9:5-6 Ell preguntà: —Qui ets, Senyor? Ell li respongué: —Jo soc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca’t, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
- Jeremies 5:22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà.
- Isaïes 66:2 Tot ho ha fet la meva mà, i per això tot existeix. Ho dic jo, el Senyor. Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit, que s’afanya a complir la meva paraula.
- Isaïes 66:5 Escolteu, vosaltres, la paraula del Senyor, els qui us afanyeu a complir-la. Els germans vostres que us detesten i us exclouen per causa del Senyor, diuen: «Que el Senyor mostri la seva glòria i us puguem veure feliços!» Però tots ells quedaran confosos.
- Isaïes 60:14 Els fills dels teus opressors s’acostaran a tu amb reverència; tots els qui et menyspreaven es prosternaran als teus peus, i t’anomenaran “Ciutat del Senyor”, i “Sió, la del Sant d’Israel”.
- Salms 119:120 Tot el meu cos s’esborrona de por, perquè temo els teus judicis.
- Salms 99:1 El Senyor és rei, els pobles tremolen. Seu en carrossa de querubins, la terra trontolla.
- Fets 24:25 Però quan Pau s’expressava sobre la integritat de vida, el domini dels instints i el judici futur, Fèlix es va espantar i li digué: —De moment, ves-te’n. Quan trobi una altra ocasió, ja et faré cridar.