Fets 20:31

Referències creuades

• Fets 19:8 Després Pau va entrar a la sinagoga i durant tres mesos va predicar-hi amb valentia. Conversava sobre el Regne de Déu amb els qui hi anaven i mirava de convèncer-los.
• Fets 20:19 he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m’han vingut de les insídies dels jueus.
• Fets 19:10 Això va durar dos anys, de manera que tots els habitants de l’Àsia, tant jueus com grecs, van escoltar la paraula del Senyor.
• Ezequiel 3:17-20 —A tu, fill d’home, t’he fet sentinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. Si jo amenaço el malvat dient-li: “Segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal i salvi així la seva vida, el malvat morirà per culpa seva, p
• Hebreus 13:17 Obeïu els vostres dirigents i mostreu-vos-hi dòcils; ells vetllen constantment per la vostra ànima i n’hauran de donar compte. Mireu que puguin fer-ho amb goig i no pas lamentant-se; això no us seria profitós.
• Colossencs 1:28 Nosaltres l’anunciem a ell, encaminant tots els homes i instruint-los en tota mena de saviesa, per tal de fer arribar tothom a l’home perfecte en Crist.
• 2 Timoteu 4:5 Tu, però, sigues sobri en tot, suporta els sofriments, fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu ministeri.
• Lluc 21:36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home.
• Mateu 13:25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.
• Apocalipsi 16:15 Mira, jo vinc com un lladre. Feliç el qui vetlla sense treure’s els vestits perquè no se n’hagi d’anar nu i li vegin les vergonyes!
• Fets 24:17 Ara, al cap de molts anys, he vingut a portar almoines al meu poble i a presentar ofrenes en el temple.
• Marc 13:34-37 Passa com amb un home que se’n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arr