Fets 9:39
Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles.
— Fets 9:39, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Proverbis 10:7 La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat.
- Efesis 4:28 El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat.
- Proverbis 31:30-31 L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada. Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.
- 1 Tessalonicencs 1:3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist.
- Fets 9:41 Pere l’agafà per la mà i la feu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva.
- Fets 9:36-37 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa.
- Fets 20:35 Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”
- Fets 6:1 Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d’ajuda als pobres.
- Marc 14:8 Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura.
- 1 Tessalonicencs 4:13 Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança.
- Mateu 25:36-39 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m. »Llavors els justos li respondran: »—Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam ves
- 2 Corintis 8:12 Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té.