Jaume 5:7

Referències creuades

• Hebreus 12:1-3 Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arr
• Jaume 5:8-9 Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes.
• Joel 2:23 Alegreu-vos, fills de Sió, celebreu el Senyor, el vostre Déu, que us dona, com abans, pluges generoses, la pluja de tardor i la pluja de primavera.
• Gàlates 6:9 No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem.
• Deuteronomi 11:14 ell farà caure al seu temps la pluja sobre els vostres camps, a la tardor i a la primavera; així tindràs bones collites de blat, de vi i d’oli.
• Colossencs 1:11 el seu poder gloriós us enfortirà i farà que sigueu sempre pacients i constants. Amb alegria
• 2 Corintis 6:4-5 Ben al contrari, ens hem de manifestar en tot com a servidors de Déu, mantenint-nos constants enmig de les tribulacions, les contrarietats, les angoixes, les bastonades, les presons, els avalots, les fatigues, les nits en blanc i la falta de menjar;
• Romans 2:7 la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat;
• Hebreus 6:15 Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa.
• Jeremies 5:24 No pensen dintre d’ells: “Venerem el Senyor, el nostre Déu, que, quan n’és el temps, dona les pluges de tardor i de primavera, i que té un moment assignat per a la sega.”
• Gàlates 5:5 Nosaltres, en canvi, gràcies a l’Esperit, confiem, en virtut de la fe, que es compleixi l’esperança que Déu dona als qui ha fet justos.
• Romans 8:24-25 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar? Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.