Romans 14:22
Tu guarda’t, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s’acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer!
— Romans 14:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Es refereix tant a les conviccions dels forts com a les dels febles.
1Co 10,25-27. (1Co 10,25-27)
Referències creuades
- 1 Joan 3:21 Ara bé, estimats, si la consciència no ens acusa, podem estar plens de confiança davant de Déu
- Romans 14:5 Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d’acord amb les seves conviccions.
- Jaume 3:13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i expert? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres!
- Gàlates 6:1 Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l’Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació.
- Romans 14:23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d’acord amb la convicció que dona la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.
- Romans 14:14 Sé prou bé, amb la certesa que dona Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura.
- Romans 14:2 Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums.
- 2 Corintis 1:12 Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.
- Fets 24:16 Per això m’esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes.
- Romans 7:15 No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto.
- Romans 7:24 Que en soc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort?