Romans 2:1
Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells.
— Romans 2:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El llenguatge es torna ara més incisiu, perquè el pecat dels jueus és més inexcusable que no pas el dels pagans: el jueu no ha percebut tan sols l’existència de Déu, sinó que coneix el comportament d’un Déu que és el primer a ser pacient i generós (v. 4). (v. 4)
Mt 7,2 (= Lc 6,37); Jn 8,7. (Mt 7,2; Lc 6,37; Jn 8,7)
Referències creuades
- Lluc 6:37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.
- Romans 2:3 I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t’escaparàs del judici de Déu?
- Joan 8:7-9 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: —Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar s
- Romans 2:21-23 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes; tu que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols, espolies els seus temples; tu que poses el teu orgull en la Llei, deshonores Déu no complint-la,
- Mateu 7:1-5 »No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: “Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu
- Romans 1:18-20 La indignació divina es revela des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust. Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són
- 2 Samuel 12:5-7 David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: —Ho juro per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort! Pagarà l’ovella quatre vegades, perquè no li ha dolgut gens ni mica això que ha fet! Llavors Natan va dir a David: —Aquest home ets tu. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo t’he un
- Salms 50:16-20 A l’injust, Déu li diu: «Per què parles tant dels meus preceptes i t’omples la boca amb la meva aliança, tu que detestes la correcció i tant se te’n dona de les meves paraules? »Si veus un lladre, t’hi avens, trobes els adúlters i t’hi ajuntes. Obres els llavis per dir mal, la teva llengua maquina enganys; t’asseus a m
- Romans 9:20 Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així?
- Mateu 23:29-31 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que edifiqueu sepulcres als profetes i decoreu els monuments funeraris dels justos, i dieu: “Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem vessat amb ells la sang dels profetes”! Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fi
- Jaume 4:11 Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutge.
- Jaume 2:20 Home insensat, ¿vols comprendre d’una vegada que la fe sense les obres és estèril?