Romans 4:19

Referències creuades

• Hebreus 11:11-19 Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. Per això, d’un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del
• Gènesi 17:17 Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?»
• Romans 4:20-21 Al contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que fou enfortit per la fe i donà glòria a Déu. Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès.
• Mateu 8:26 Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança.
• Mateu 6:30 I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe?
• Marc 9:23-24 Jesús li respongué: —Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. A l’instant el pare del noi exclamà: —Crec, però ajuda la meva poca fe!
• Joan 20:27-28 Després diu a Tomàs: —Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. Tomàs li va respondre: —Senyor meu i Déu meu!
• Mateu 14:31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: —Home de poca fe! Per què has dubtat?
• Gènesi 18:11-14 Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?» El Senyor digué a Abraham: —Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella
• Romans 14:21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n’ha d’escandalitzar.