Celestí V
Qui va ser
Suportat 1215, en la província napolitana de Moline; elegit a Perusa 5 juliol, 1294; consagrat i coronat a Aquila, 29 agost; abdicat a Nàpols, 13 des., 1294; mort en el castell de Fumone, 19 maig, 1296. Era de parentesc humil, esdevenia un benedictí a l'edat de disset, i era capellà decretat finalment a Roma. El seu amor de solitud li va portar primer a la natura de Monte Morone dins el Abruzzi, d'on el seu cognom, i més tard als recessos més salvatges de Mt. Majella. Va dur per al seu model el Baptist. El seu cabell-la tela era roughened amb nusos; una cadena de planxa va comprendre el seu emaciated marc; ell fasted cada dia excepte diumenge; cada any va seguir quatre Lents, passant tres d'ells en pa i aigua; el dia sencer i una part gran de la nit va consagrar a oració i treball. Tan generalment passa en el cas de sant anchorites, el desig de Peter per a la solitud no va ser destinada per ser gratificat. Moltes esmes de parentela van reunir sobre ell ansiós d'imitar la seva regla de vida, i davant la seva mort allà era trenta- sis monestirs, numerant 600 religiós, suportant el seu nom papal (Celestini). L'ordre va ser aprovat, com a branca del Benedictines, per Urbà IV, en 1264. Aquesta congregació de (benedictí) les celestines no han de ser confounded amb altre (franciscà) Celestines, extrem Spirituals qui Pope Celestina permès (1294) per viure com ermitans segons la Regla de St. Francis, però era pendent del franciscà superiors. En agraïment es van trucar després del papa (Pauperes eremitæ Domini Celestina), però va ser dissolt i dispersat (1302) per Bonifaci VIII, la legitimitat de la qual el Spirituals va disputar [Heimbucher, Orden und Kongregationen (2n ed. Paderborn, 1907); Jo, 280; II, 360].
En 1284, Pietro, cansa de les cures de governació, va nomenar un Robert segur tan el seu vicari i va caure de bell nou a les fondàries de la natura. Seria bé si algun erudit catòlic dedicaria algun temps a una investigació minuciosa de relacions seves a l'extrem festa espiritual d'aquella edat; per encara que és segur que l'ermità pietós no va aprovar de l'herètic tenets arrapat pels caps, és igualment cert que els fanàtics, durant la seva vida i després de la seva mort, va fer ús copiós del seu nom.