Abgar V d'Edessa
monarca
Qui va ser
L'historiador Eusebi grava una tradició (I.12 d'Història del Church), el qual ell ell mateix fermament creu, preocupant una correspondència que va tenir lloc entre El nostre Senyor i el local potentate a Edessa. Tres documents narrar a aquesta correspondència:
la lletra de Abgar al nostre Senyor;
La resposta del nostre Lord ;
un quadre del nostre Senyor, va pintar des de vida.
Aquesta llegenda va gaudir popularitat gran, tant en l'Est i en el De l'oest, durant les Edats Mitjanes: la lletra del nostre Senyor va ser copiada en pergamí, marbre, i metall, i va utilitzar com a talismà o un amulet. En l'edat d'Eusebi les lletres primigènies, escrit dins Syriac, va ser pensat per ser seguit en els arxius d'Edessa. Al dia present posseïm no només un Syriac text, però una traducció d'armeni també, dos grec independent versions, més baix que el Syriac, i diverses inscripcions damunt apedreguen, tot dels quals són parlats en dos articles dins el "Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de litúrgies" cols. 88 sq. i 1807 sq. L'únic dues feines per ser consultat en relació amb aquest problema literari és la "Història Eclesiàstica" d'Eusebi, i la "Docència de Addaï," els quals professen per pertànyer a l'edat Apostòlica.
La llegenda, segons aquests dues feines, curses de la manera següent: Abgar, rei d'Edessa, va afligir amb una malaltia incurable, ha sentit la fama del poder i miracles de Jesús i escriu a ell, resant-li per venir i guarir-se-li. Jesús declina, però promeses per enviar un missatger, dotat amb El seu poder, és a dir Thaddeus (o Addaï), un dels setanta-dos Deixebles. Les lletres del nostre Senyor i del rei d'Edessa varia en la versió donada en Eusebi i en que de la "Docència de Addaï." Que quins segueixen és dut des de la Docència de Addaï," mentre sent menys accessible que la Història d'Eusebi:
Abgar Ouchama a Jesús, el Metge Bo Que ha aparegut en el país de Jerusalem, saludant:
He sentit de tu, i de La teva curació; allò no utilitzes medicines o radica, però pel teu mot openest (els ulls) del cec, makest el coix de caminar, cleansest el lepers, makest el sord de sentir; com pel teu mot (també) Tu healest (malalt) esmes i els qui és tormented amb dimonis de llunàtic, i com, de bell nou, Tu raisest el mort a vida. I, aprenent les meravelles allò fas, va ser suportat dins a mi que (de dues coses, u): tampoc has vingut baix des de cel, o més ets el Fill de Déu, que bringest tot aquestes coses per passar. Wherefore Escric a tu, i resa que vindràs a mi, que T'adora, i es guareix tot el malalt que sofreixo, segons la fe tinc en tu. També aprenc que el Jews murmuri contra tu, i Et persegueix, que busquen per crucificar-te, i per destruir-te. Posseeixo però una ciutat petita, però és bonic, i prou gran per a nosaltres dos per viure en pau.
Quan Jesús havia rebut la lletra, en la casa del capellà alt del Jews, va dir a Hannan, el secretari, "Vés tu, i diu al teu mestre, que hath et va enviar a mi: 'art Feliç tu que ha cregut en mi, no ha vist em, ja que és escrit de mi que els qui em veurà no creurà en mi, i que els qui no Em veurà creurà en mi. Com a que quin has escrit, que hauria de venir a tu, (behold) tot que pel qual vaig ser enviat aquí sota és acabat, i ascendeixo de bell nou al meu Mossèn que Em va enviar, i quan hauré ascendit a ell t'enviaré un dels meus deixebles, que es guarirà tot els teus sofriments, i donarà (et) salut de bell nou, i convertirà tot que és amb tu unto la vida eterna. I la teva ciutat serà beneïda per sempre, i l'enemic mai el vencerà.'" Segons Eusebi, no va ser Hannan que va escriure resposta, però El nostre Senyor Ell mateix.
Un creixement llegendari curiós ha saltat dalt des d'aquesta ocurrència imaginària. El caràcter de Abgarha la malaltia ha estat greument parlat, al crèdit de les imaginacions de diversos escriptors , algun hòlding que era poagre, altres lepra; el refrany anterior que havia durat set anys, l'últim descobrir que el sufferer havia contret la seva malaltia durant una estada en Pèrsia. Altres cronistes, de bell nou, mantingues que la lletra va ser escrita en pergamí, encara que algun papir de favor. El pas crucial en la lletra del nostre Senyor , tanmateix, és que quines promeses la ciutat de victòria d'Edessa sobre tots enemics. Va donar la ciutat petita una popularitat quin desaparegut en el dia que va caure a les mans de conquerors. Era un xoc groller als qui va creure la llegenda; eren més llest d'atribuir la caiguda de la ciutat a la ràbia del déu contra els habitants que per admetre la fallada d'una salvaguarda quin era no menys confiat a en aquell temps que antigament.
El fet narrat en la correspondència ha llarga de llavors ençà cessat per ser de qualsevol valor històric. El text és manllevat en dos llocs des de que del Gòspel, el qual d'ell mateix és suficient a disprove l'autenticitat de la lletra. A més, els esments són fets no des dels Gòspels apropiats, però des de la concordança famosa de Tatian, compilat en el segon segle, i conegut com el "Diatessaron", per això fixant la data de la llegenda tan aproximadament el mig del tercer segle. A més a més, tanmateix, a la importància quin el va aconseguir en el cicle apòcrif, la correspondència de Rei Abgar també va obtenir un lloc en litúrgia. El decret, "De libris no recipiendis", del pseudo-Gelasius, col·loca la lletra entre el apocrypha, el qual poder, possiblement, ser una al·lusió al seu col·loca estat interpolated entre les lliçons oficialment sancionades de la litúrgia. Les litúrgies sirianes commemoren la correspondència de Abgar durant Deixat. La litúrgia cèltica apareix a ha adjuntat importància a la llegenda; el "Liber Hymnorum", un manuscrit preservat a Trinity Universitària, Dublín (E. 4, 2), dóna dos recull en les línies de la lletra a Abgar. Ni l'és per qualssevol mitjans impossibles que aquesta lletra, seguit per diverses oracions, pot haver format una oficina litúrgica menor en esglésies segures.
La relació donada per Adda conté un detall quin poder aquí b