Qui va ser
El seu nom i el següent culte, és llegat al conte fet per Luciano, sacerdot del llogaret de Kefar-Gamla, distant una ventina de milles al nord de Jerusalem, el qual va tenir en somni, per ben tres vegades, especificant també les dates, és a dir el 3, el 10 i el 17 de desembre de 415, l'aparició de Gamaliele el Vell. L'antic mestre de s. Paolo, que aleshores es deia Saulo, ho convidava a emprar-se, perquè fossin donats els deguts honors a les restes del protomartire s. Stefano, que es trobaven sepolti en el territori del mateix llogaret. Efectivament després del martiri, per orde del summe sacerdot, el cos del màrtir va ser llençat entre les denegacions, però Gamaliele ho va fer recollir i portar en la seva propietat de Kefar-Gamla en un sepulcre nou. Sempre en els somnis el vell Gamaliele revelava a Luciano, que en el sepulcre mateix hi havia també les restes del seu cos, del seu fill Habib i els de Nicodemo, membre del Sinedrio, que convertit al cristianisme, va haver de deixar la carregada i refugiar-se en la seva casa de campanya, on després va morir i va venir sepolto prop del sant protomartire. Contemporàniament, sempre en somni, Gamaliele revelava al monjo Megezio el lloc puntual del sepulcre, mentre el sacerdot Luciano advertia del somni el bisbe Joan. Efectivament, identificat el sepulcre i plantejada la pedra tombal amb incisos en grec quatre noms hebraics, es van trobar els cossos, present també el bisbe Joan. Sobre invitació de s. Avito de Braga, el sacerdot Luciano va escriure el conte de les revelacions, que el mateix Avito va traduir del grec al llatí i que va tenir després una ampla difusió i sense cap contradicció; la devoció per s. Stefano es va difondre en tota l'Església i les seves relíquies van ser demanades onsevulla, amb nombrosíssims miracles deguts a la seva intercessió. Aquest conte va portar onsevulla, més enllà dels noms ja coneguts de Gamaliele i Nicodemo, també el d'Habib (Abibo, Abibas, Abibabel). Segons el ja citat conte, Habib hauria estat el segon fill preferit de l'exponent del Sinedrio Gamaliele i company de Saulo, quan aquests era al col·legi de Gamaliele; convertit juntament amb el pare al cristianisme, hauria estat batejat pels apòstols, mentre el germà major i la mare, vas rimar fidels al judaisme, haurien anat a viure sols en una propietat d'aquesta darrera. Quedat només que el pare, Habib els premorì amb prou feines ventenne; en el somni Gamaliele indicava el sepulcre del fill amb la visió d'un cestello argenteo, contenente flors de safrà esalanti un soave perfum, símbol del candore i de la virginitat d'Habib. Al temps de les croades, com testimonien algunes inscripcions, les relíquies d'Habib, Gamaliele i Nicodemo, van ser portades a Pisa i exposades a la veneració dels fidels en la catedral de la ciutat. Els tres sants, després del conte de Luciano, van ser recordats onsevulla en els Martirologi, en la ricorrenza de la invenció de les relíquies de s. Stefano, que havia tanmateix dates diverses, segons els diversos Martirologi, majorment al 2 d'agost. Des del 1961 tal ricorrenza va ser abolida i els tres sants tenen una menció pròpia a vegades sols, a vegades accomunati entre ells. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-05-13
Font: santiebeati.it