Qui va ser
Sant Adamnano Abate
Festa:
23 de setembre
Martirologio Romano: A l'illa de Iona a Escòcia, sant Adamnano, sacerdot i abat: òptim conoscitore de les Escriptures i instancabile amant de la unitat i de la pau, amb la seva predicació va persuadir molts sigui a Escòcia sigui a Irlanda a celebrar la Pasqua segons el costum romà.
Va néixer sobre el 624 a Drumhome, en el Donegal (Irlanda), d'una noble família emparentada amb sant Colomba, fundador del monestir de Hy (Iona), on ben aviat també Adamnano va entrar, sota el govern de Serrin. Distingit per les seves virtuts, el 679 Adamnano va ser triat successora de Failbhe i va esdevenir el novè abat de Tona. Aifrido, que a la mort del pare Oswy, rei de Northumbria, havia estat caçat en exili de l'usurpador Ecfrido, es va refugiar prop de Adamnano, i del poble va ser soprannominato Dalta Adhamnain («alumne de Adamnano») a significar els lligams de profunda amistat que ho unien a l'abat. Després que el 685 Alfrido, mort Ecfrido, havia vist reconeguts els seus drets, Adamnano el 686 va ser enviat prop de de ell per obtenir la restitució d'alguns presoners capturats per Berct en el Meath: rebut amb grans honors, Adamnano va reportar complet succeït en la seva missió i va tornar a Irlanda amb seixanta compatriotes.
El 688, en el transcurs d'una segona visita a Aifrido, Adamnano va visitar nombroses esglésies angleses i entre aquestes les abadies de Wearmouth i de Jarrow, on l'abat sant Ceolfrido ho va convèncer a adoptar en l'Església irlandesa l'ús romà per la tonsura i per la celebració de la Pasqua. Tornat a Hy, es va prodigar, sense notables resultats tanmateix, per fer acceptar als seus monjos els usos romanís, però el 692, visitant Irlanda, ell va aconseguir convèncer el poble a conformar-se als preceptes generals.
El 697 presiedette un Concili a Birr, al final del qual va ser promulgada la «llei dels innocents» (Cain Adomnain, «llei de Adamnano»), vegada a preservar les dones i els fanciulli dels horrors de la guerra. El 701 Adamnano va participar en el Concili de Tara, en què va ser condemnat un cap tribu, culpable d'un greu delicte: sentència aquesta de notable valor jurídic i social, stante la gran tracotanza d'aquells dèspotes locals. El 704, el 23 de setembre, Adamnano va morir en la seva abadia, on va tenir sepultura.
Adamnano és patró de Drumhome i a Raphoe se celebra un Eunan, primer bisbe d'aquella abadia, d'alguns identificat amb Adamnano. Venerat a més en els comtats de Derry i de Sligo, Adamnano gaudeix d'un popular culte prop de l'Església escocesa, en els comtats de Aberdeen, Banff i Forfar. Sembla que el nom Adam, tant municipi entre els escocesos, no sigui altre que una corrupció de Adamnan (que, tanmateix, segon Cullin, significaria potser «petit Adamo»).
Adamnano, que va donar notable embranzida al scriptorium monàstic, va ser bon llatinista, tant de merèixer-se l'elogio de Beda: «vir bonus et sapiens», però les seves obres són escrites en un llatí gens rozzo. Probablement durant la segona visita a Aifrido, el 688, Adamnano va dedicar al rei el fullet De Locis Sanctis (retingut per Beda «legentibus multis utillimum»), una relació del viatge a Jerusalem del bisbe franco Arculfo. L'opera, de què Beda va derivar el Situ Hierosolymae urbis atque ipsius Iudaeae, per tota l'Edat mitjana va restar la principal font pel coneixement de la Terra Santa. Entre el 692 i el 697, Adamnano va escriure la Vita San Columbae en tres llibres, fundant-se sobre les llegendes i sobre les tradicions irlandeses.
A Adamnano són atribuïdes també, sense molt fonament, algunes prescripcions eclesiàstiques: els Canones Adamnani (Mansi, XII, coles. 154 sg.). Un viatge en el oltretomba és l'argument de la Fis Adamnáin («la visió de Adamnano») en irlandès, però Adamnano precisament no n'és l'autor. L'obra de Adamnano és editada en la Patrologia llatina del Migne (PL, LXXXVIII, coil. 721-816) i la millor font, per l'estudi de la seva vida, és la Historia Eclesiàstica de Beda, que, el 688, a l'edat de tretze anys, va veure Adamnano.
La festa de Adamnano cau el 23 de setembre.
Autor: Cuthbert Mc Grath
Font:
Font: santiebeati.it