Qui va ser
Net de santa Chiara, Estimada va néixer a Assisi al final del 1200, destinada a casar un noble de la ciutat. Fira de la seva bellesa, conduïa una vida frívola, fins que no va visitar la tia i va ser il·luminada per la pobresa humil i serena de les Damianite. Va mutar ideals, va renunciar al matrimoni i el 1213 va entrar en el monestir de San Damiano. Purità de vida i fervent amor per Crist la van tornar una de les més eminents filles de santa Chiara, que la va guarir d'un idropisia amb un senzill signe de creu. Present a la mort de la santa, les va ser dirigida la demanda: "Veus tu, filla, el rei de la glòria que jo veig?". Va morir al voltant del 1254 i les seves despullades van ser traslate en el convent de San Giorgio de Assisi, on són venerades encara.
Net de s. Clara, va néixer a Assisi al final del 1200. Destinada a casar un noble de la ciutat natal, orgullosa de la seva bellesa, conduïa una vida frívola. Visitant la tia, va ser il·luminada per la pobresa humil i serena de les Damianite. Va mutar ideals, va renunciar al matrimoni i el 1213 va entrar en el monestir de S. Damiano. El Martirologio Franciscà la recorda amb això elogio: "Quae puritate et innocentia vitae ferventique en Christum sponsum amor excelluit". A causa de les aspres penitenze es va posar malalt de idropisia: per tretze mesos va sofrir d'una violenta tos i en va haver guarit per fi per la santa tia amb un senzill signe de creu. Present a la mort de s. Clara, d'ella va ser interpel·lada, com narra el Celano, amb aquestes paraules: "Vides tu, filia, regem gloriae quem ego aspicio?".
Va morir al voltant del 1254. Quan el 1260 les Damianite van abandonar el vell monestir per entrar a ciutat, les despullades d'Estimada van ser portades en el convent de S. Giorgio. El 1602 Crescenzio, bisbe de Assisi, va transferir les seves relíquies, les de la b. Agnese (germana de s. Clara) i les de la b. Beneïda (abans badessa després de s. Clara), en una urna de pedra sota un altar de l'església. La festa d'Estimada recorre el 20 de febrer.
Autor: Germano Cerafogli
Font:
Font: santiebeati.it