Qui va ser
Aquesta santa, de què no se sap pràcticament res de la vida, pertany a un nombrós grup de màrtirs cristians, vaig matar a Girona, ciutat de Catalunya, a Espanya, durant el segle IV. La notícia és reportada en un antic Breviari de Girona que posa aquesta llarga llista de màrtirs a l'època de la persecució de Dioclecià (243-313). El 1336 el bisbe de Girona, Arnau de Camprodón, va descobrir les relíquies dels màrtirs i va dedicar a aquests un altar en la catedral ciutadana, després en els segles aquests màrtirs, enumerats en una llarga llista del «Martirologio Geronimiano», han estat celebrats a grups en dates diverses, d'alguns d'aquests el susdit Martirologio i altres documents i inscripcions lapidàries reporten els noms amb alguna petita afegida; és el cas dels martiris Germano, Giusturo, Paolino i Sicio, amb festa al 31 de maig, Paolino i Sicio serien antiocheni, mentre Germano, Giusturo i tots els altres de la llista semblen ésser africà. El sol nom de la màrtir Amelia, reportat en la llarga llista dels màrtirs per la fe, morts a Girona, però enquadrats en la gran carneficina que va enfurismar en l'imperi romà, durant la persecució de Dioclecià, no hi permet saber altre. (Passar)
Aquesta santa de què no se sap pràcticament res de la seva vida, pertany a un nombrós grup de màrtirs cristians, vaig matar a Girona ciutat de Catalunya a Espanya, durant el segle IV. La notícia és reportada en un antic Breviari de Girona que posa aquesta llarga llista de màrtirs a l'època de la persecució de Dioclecià (243-313). El 1336 el bisbe de Girona Arnau de Camprodón, va descobrir les relíquies dels màrtirs i va dedicar a aquests un altar en la catedral ciutadana, després en els segles aquests màrtirs, enumerats en una llarga llista del ‘Martirologio Geronimiano’, han estat celebrats a grups en dates diverses, d'alguns d'aquests el susdit Martirologio i altres documents i inscripcions lapidàries, reporten els noms amb alguna petita afegida; és el cas dels martiris Germano, Giusturo, Paolino i Sicio, amb festa al 31 de maig, Paolino i Sicio serien antiocheni, mentre Germano, Giusturo i tots els altres de la llista semblen ésser africà. Altres noms més coneguts són s. Feliç (1° d'agost), ss. Romano i Tommaso que van ser crucifixos (8 de juny). Com es veu el sol nom de la màrtir Amelia, reportat en la llarga llista dels màrtirs per la fe, morts a Girona, però enquadrats en la gran carneficina que va enfurismar en l'imperi romà, durant la persecució de Dioclecià, no hi permet saber altre.
El nom Amelia / Amelio usat sobretot al femení, deriva de ‘Estima'ls’ nom d'una potent família Ostrogoda i té el significat de “verge sense taca”. Altres interpretacions etimològiques ho indiquen com a continuació del nom gentilici llatí ‘Amelius’ derivat per ‘Amius’ de probable origen etrusc; a més és indicat com una variant del nom Amalia, però que tanmateix en el temps s'ha afirmat amb una valenza pròpia. El nom Amelia té encara una certa difusió a Itàlia, mentre ha desaparegut gairebé el masculí Amelio.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it