Qui va ser
Angadrisma va viure en el segle VII en la diòcesi de Thérouanne, a la França septentrional. La seva educació va patir el positiu influx del bisbe, sant Homer, i del cosí, sant Lamberto de Lió, en aquell període monjo a Fontanelle. Per seguir la vocació a la vida religiosa, va haver de contrastar l'oposició del pare, que l'havia promès en esposa a unes joves senyores, el futur bisbe de Rouen, santa Ansberto. Es va posar malalt de lebbra i va ser lliure així de rebre l'hàbit religiós. El mateix dia la malaltia va desaparèixer miraculosament. La seva vida monacal va ser exemplar. Va esdevenir badessa d'un convent als voltants de Beauvais. Molts miracles van ser atribuïts a la seva intercessió quan era encara en vida, entre els quals l'extinció d'un incendi que amenaçava el monestir, contrastant-ho amb l'exposició de les relíquies del fundador, santa Ebrulfo. Angadrisma va morir més que ottantenne el 695 aproximadament. Invocada de seguida com santa, va ser annoverata entre els patrons de Beauvais i invocada contra els incendis, la sequera i les calamitats.
Font: santiebeati.it