Qui va ser
Anselmo de Baggio, milanès, nascut al voltant del 1035, va rebre una sòlida formació literària, filosòfica, jurídica i teològica. Sota la guia de l'oncle Anselmo, futur papa Alexandre II, madur̀ una viva passió per la reforma de l'Església. Triat bisbe de Lucca el 1073, va ser ordenat pel papa Gregori VII, de què va ser convençut i instancabile col·laborador. Animat per una gran cremor pastoral, va promoure la renovació de la vida litúrgica i espiritual de la diòcesi de Lucca, iniciant una valenta reforma de la vida del clergat; però va ser obligat pels seus opositors a l'exili. Trobò refugi prop de Matilde de Canossa, de la qual va esdevenir conseller espiritual. Cap al 1083 s'estables̀ a Màntua, com a legat pontifici.
Home entre els più dotti del seu temps, expert sobretot de dret, va escriure també pregevoli obres de comentari a la Sagrada Escriptura i en defensa de la fe catòlica. Va expressar una santità insigne, pervasa d'esperit monàstic, caracteritzada per un gran amor per l'Església i d'una profunda devoció mariana.
Morì a Màntua el 18 de març de 1086; papa Vittore III ho canonitzò el 1087. La veneració coral dels fidels li va obtenir en breu temps l'elecció a patró principal de la diòcesi de Màntua.
Patronato: Màntua
Etimologia: Anselmo = protegit per Déu, Déu li és elmo, de l'alemany
Emblema: Bastó pastoral
Font: santiebeati.it