Qui va ser
Altenburg, Àustria, 17 de maig de 1888 – Sighetul Marmatiei, Romania, 10 de desembre de 1951 Mons. Durcovici va néixer a Altenburg (Àustria) el 17 de maig de 1888. Va ser assassinat en odi a la Fede en la presó de Sighet (Bucarest, Romania), el 10 de desembre de 1951, durant el règim comunista romanès, després d'haver patit indicibles patiments per dos anys en un lager de Moldàvia durant la primera guerra mundial, en quant originari d'Àustria. En els anys de la dura persecució anticristiana romanesa, malgrat les amenaces del règim, va dur a terme una fervida activitat de apostolato visitant les parròquies de la Diòcesi i anunciant l'Evangeli. Va ser aturat el 1949 i tancat en la dura presó de Sighet, on va morir a 63 anys. El règim de Romania, com per molts altres màrtirs de l'Església, ha volgut esborrar cada memòria del bisbe de Iaşi, no queda cap record dels seus patiments durant la prigionia.
Després de la revolució del desembre de 1989, que sconquassò els règims comunistes de l'Est Europeu, s'ha pogut tenir accés als dossiers de les antigues policies secretes i pel que fa a Romania, de la “Securità”. Amb aquesta possibilitat han estat revelades molts esdeveniments que ni tan sols es podien pensar, en aquell llarg període de 45 anys, en què l'Església Catòlica de Romania va començar el seu Calvari, retornant en el silenci de les catacombe en ple segle XX. Ha estat un període de persecucions i de patiment, però en el mateix temps, una ocasió de testificar la fe portada fins a l'heroisme; el règim comunista va començar a colpejar abans els bisbes i els sacerdots i van ser incarcerati tots els bisbes catòlics romanesos d'aleshores, per la seva fidelitat cap a l'Església. I entre tots es va distingir pel seu coratge mons. Anton Durcovici bisbe de Iasi, el qual va néixer el 17 de maig de 1888 a Altenburg a Àustria; va quedar orfe de pare a només cinc anys i amb la mare i el germà Francesco es va traslladar a Romania el 1894, aquí la mama per mantenir la família agafades a treballar en un restaurant de Iasi. Anton Durcovici va freqüentar el liceu “Sf. Andrei” administrat pels Germans dels Col·legis Cristians de Bucarest i albergat en el col·legi tingut per la Dama Anglesa de Maria Ward; aquí va conèixer el pare espiritual de les religioses, pare Lucio Fetz benedictí, que ho va acollir en el Seminari Menor de Bucarest el 1° de setembre de 1901. L'arquebisbe de Bucarest ho va enviar després a Roma per prosseguir els estudis, es va llicenciar abans en filosofia al col·legi de S. Tommaso, després en teologia al Pontifici Ateneu de Propaganda Fidel i a Roma va ser ordenat sacerdot el 24 de setembre de 1910 i per un any va ser prefecte dels estudis a Propaganda Fidel. L'agost de 1911 va retornar a Bucarest i va ser nomenat administrador de la parròquia de Tulcea i professor de religió al liceu de “Sf. Iosif”. Durant la Primera Guerra Mundial, a causa de la seva procedència austríaca, va ser internat per dos anys en un lager de Moldàvia; retornat lliure en els anys 1918-22 va tornar a ensenyar, duent a terme el seu ministeri prop de la parròquia de Giurgiu. Després per 21 anys, del 1927 al 1948, va tenir el prestigiós deure de Rector del Seminari Major de Bucarest i de professor de filosofia i llatí, dret canònic, teologia moral; per afavorir la fraternitat sacerdotal, va fundar la “Unio Apostòlics Clergats”. Però el seu compromís apostòlic es va allargar també al de fora de l'àmbit eclesiàstic, cap als científics i els estudiants laics, per ells va fundar la revista “Farul no es Crinicul”, oferint-los un aprofundiment del pensament cristià i amb l'intent de donar a conèixer al món laic l'orientació filosòfica-tomistico. El 30 d'octubre de 1947 a 59 anys, va ser nomenat per papa Pius XII, bisbe de Iasi (Moldàvia), la ciutat de la seva fanciullezza, de seguida després que va començar el llarg període del seu martiri; per l'oposició del règim comunista imperante hostil a tots els catòlics, va poder rebre la consagració episcopal només el 5 d'abril de 1948 del Nunzio Apostòlic Gerald Patrick O'Hara. En situacions polítiques i repressives extremadament difícils, el bisbe Anton Durcovici agafades a visitar de seguida les parròquies de la diòcesi de Iasi, la policia secreta política comunista (Securità) de Romania, ho va tenir contínuament sota estret control, instituint sobre el seu compte un dossier informatiu penal (n. 84569), amb l'objectiu d'acumular caps d'acusació per incriminar-ho. Va ser vigilat particularment durant les visites pastorals fetes a Bacau i Roman, de què els Serveis provincials de la ‘Securità’ van enviar dia després de dia, detallats relacions sobre els seus moviments i sobre tot el que deia o predicava, a la Direcció General de Iasi; barrejats entre els fidels que assistien a les funcions religioses, hi va haver sempre informadors que enregistraven tot; fins i tot un informador va robar de la sagrestia el 5 de gener de 1949, la lletra circular “Consagració de la diòcesi de Iasi al Cor Immaculat de Maria”, sense que algun sacerdot si n'adonés. Totes les temptatives de trobar algun appiglio per bloquejar-ho van ser vans, fins que van recollir 57 declaracions escrites per altres tants pagesos catòlics de 13 llogarets, descontents cap al bisbe per la seva denegació d'introduir la llengua hongaresa en les esglésies. Això va ser suficient per imbastire contra mons. Durcovici, l'acusació de “instigació en bloc contra l'orde i la seguretat de l'Estat”; “exhortació de la població de no participar en la vida política de la Romania comunista” i així carrer. Sempre de les minutes de la ‘Securità, s'aprèn que el bisbe de Iasi havia tingut el paper de cap de l'Església Catòlica, no només a Moldàvia però també en l'arxidiòcesi de Bucarest i el 1949 era considerat el més important bisbe catòlic de Romania. El 26 de juny de 1949 mentre era en viatge cap a Popesti Leordeni, per administrar el Sagrament de la Cresima, va ser aturat juntament amb el seu col·laborador don Raffael Friedrich. Va començar per ell el llarg calvari de detenció; inicialment va ser portat en la seu del Ministeri dels Interiors a Bucarest, després transferit en
Font: santiebeati.it