Aretes de Cesarea
escriptor
Qui va ser
Suportat a Patrae, Grècia, sobre 860; era, com tots els homes eminents d'aquell temps, un deixeble de Photius. Esdevenia Arquebisbe de Caesarea aviat en el desè segle, i és calculat un del la majoria teòlegs erudits de l'Església grega. És el compilador del més vell extant comentaris grecs (scholia) en l'Apocalipsi, pel qual va fer ús considerable de la feina similar del seu predecessor, Andrew de Caesarea. Era primer imprès en 1535 com un apèndix a les feines de Oecumenius i és trobat en P.g., CVI, 493. Dr. Ehrhard inclina a l'opinió que va escriure altre Scriptural comentaris. Al seu interès en la literatura de cristià més primerenca, va agafar potser des de l'Andrewdamuntnomenat, devem el Arethas Còdex (París, Gr. 451), a través del qual el text del cristià grec Apologists té, en mesura gran, ens va assolir (Bardenhewer, Patrologie, 40). És també sabut com a comentarista de Plató i Lucian; el manuscrit famós de Plató (Còdex Clarkianus), dut des de Patmos a Londres, va ser copiat per ordre de Arethas. Altres manuscrits de grec importants, p. ex. de Euclides, el rhetor Aristides, i potser de Dio Chrysostom, és per causa d'ell. No uns quants de les seves escriptures de menor, va contenir dins un manuscrit de Moscou, és dit encara per esperar un editor (veure P.g., loc. cit., 787). Krumbacher emfasitza el seu afecte per literatura de grec clàssica antiga i les fonts primigènies de teologia cristiana, malgrat els peus allò va viure en un "segle" fosc, i era lluny lluny de qualsevol del pocs centres restants de erudition. La data sabuda més tardana de la seva vida és 932.
Fonts
KRUMBACHER, Geschichte der byzantin. Litteratur, 2d ed. (Munic, 1897), 524; EHRHARD, ib., 131; GEBHARD I HARNACK, dins Texte und Untersuchungen, jo, 1-2 (Leipzig, 1882), 36-46; MAAS, en Mescles Graux (París, 1884), 749-766; WATTENBACH, Anleitung zur griech. Palaeographie, 3d ed. (1895), 61; VON OTTO, Das Zeitalter des Erzbischofs Arethas, dins Zeitschr. f. wissenschaftl. Theologie (1878), XXI, 539.