Qui va ser
Trebisonda, Turquia, 920 – Karyes, Monte Athos, 5 de juliol de 1003 Va néixer al voltant del 920 a Trebisonda d'una família originària d'Antioquia i li va haver imposat el nom de Abraamios. Estudiant a Constantinoble, hi va estrènyer una amistat amb el egumeno del monestir de Kyminas, Michele Maleinos, i amb Niceforo Focas, net de Maleinos, esdevingut de seguida emperador. Després d'haver exercitat per algun temps la professió d'ensenyant, Abraamios va deixar la càtedra per retirar-se a Kyminas a viure d'ermità: va celebrar aquest canvi mutant el nom de bateig en Atanasio. Es va establir després sobre el Mont Athos, on va viure assumint el nom de Barnaba. Assolit dalI'amic Niceforo, va ser convençut a participar en l'expedició contra els Sarraïns a l'illa de Creta (960). Va ser compensat amb els fons que va usar per construir un monestir dedicat a la Santa Verge sobre el Mont Athos: va ser el primer cenobi del conegut lloc monàstic. La guia d'Atanasio i la seva reforma no sempre van ser acceptades però van trobar assenso per part de Constantinoble, va venir tan considerat el fundador del cenobitismo atonita. Va morir el 1003, travolto d'una biga d'una església en construcció. (Passar) Etimologia: Atanasio = immortal, del grec Martirologio Romano: Sobre el mont Athos, sant Atanasio, egúmeno, que, home humil i mite, va instituir en la Gran Laura una regla de vida cenobitica.
Va néixer sobre el 920 a Trebisonda d'una família originària d'Antioquia i li va haver imposat el nom de Abraamios. Va complir els estudis abans a la ciutat natal i després a Constantinoble, on va estrènyer una viva amistat amb el egumeno del monestir de Kyminas, Michele Maleinos, i amb Niceforo Focas, net del Maleinos, esdevingut de seguida emperador. Després d'haver exercitat per algun temps la professió d'ensenyant, Abraamios va deixar la càtedra per retirar-se a Kyminas, a Bitínia, a viure d'ermità sota la direcció de Maleinos: va celebrar aquest canvi mutant el nom de bateig en Atanasio. El desig d'aïllament i la voluntat d'impedir la seva elecció a egumeno del monestir a la mort de Michele ho van portar a abandonar Kyminas. La seva nova seu va ser el Mont Athos, on va viure assumint el nom de Barnaba. Després d'algun any d'aïllament va ser descobert dalI'amic Niceforo, que ho va pregar de seguir-ho en l'expedició contra els Sarraïns a l'illa de Creta (960). Atanasio va secundar el desig de l'amic i, en record de l'obtinguda victòria, va acceptar els fons necessaris per construir un monestir dedicat a la Santa Verge sobre el Mont Athos. En aquesta laura, encara existent, que va ser l'abans del Mont Athos, se seguia una regla de vida cenobitica, sota el comandament d'un sol cap. Malgrat el costum a la vida solitària, Atanasio va esdevenir il·luminat legislador i director de monjos i de monestirs. El 963 va abandonar, tanmateix, el monestir per defugir als honors derivants dalI'amistat de Niceforo, triat ja emperador. En canvi, les reiterades pregàries dels monjos ho van obligar a tornar. En aquest període Atanasio es va encarregar d'equipar un port sobre el mar per facilitar les comunicacions entre els diversos monestirs. La seva obra de reforma religiosa i la seva mateixa presència no van ser tanmateix veniu de gust als ermitans del sagrat mont, que van conspirar sovint en contra d'ell fins a posar-ho dues vegades en perill de vida. Innumerables protestes van arribar a Giovanni Zimisce (969-978), successor de Focas, però el visitant Eutimio, enviat en inspecció, va aprovar la reforma d'Atanasio i l'emperador va confirmar amb una crisobolla la donació de Focas. D'aquell moment es van multiplicar els cenobis atoniti i va ser compilat una regulació que fixava les relacions dels monestirs entre ells, i establia que el cap suprem o Proto risiedesse en el centre de la península, a Karyès. La fama d'Atanasio va augmentar amb els prodigis que li van ser atribuïts; nombroses són, efectivament, les curacions miraculoses tramandate del seu biògraf. L'embranzida donada a la fundació de nous monestirs va ser tan vàlid de merèixer a Atanasio I'appeliativo de fundador del cenobitismo atonita. La seva mort (aproximadament 1003) va passar tràgicament: Atanasio va ser travolto d'una biga al costat de cinc monjos durant la construcció de la capriata d'una església. Segons fonts acreditades, resten d'Atanasio cànons en honor dels ss. Teodoro i Giovannizio, el typicon ja recordat i un testament. La tradició local mostra els llocs santificats per la seva presència: la cova si estimava retirar-se per pregar, la font miraculosa scaturita després de les seves pregàries, el lloc on definitivament va derrotar el demonio i la tomba objecte de gran veneració. L'Església grega en celebra la festa el 5 de juliol i en recorda el nom el diumenge de Sessagesima, juntament amb els que figuren ne1 Cànon de Teodoro Studita. Autor: Gian Domenico Gordini Fonte:
Font: santiebeati.it