Qui va ser
Sant Attilano de Zamora Bisbe
Festa:
5 d'octubre
Martirologio Romano: A Zamóra sempre a Espanya, commemoració de santa Attilano, bisbe, que, en un primer moment monjo, va ser extraordinari company de sant Froilano en l'atreure a Crist les regions abans devastades pels Mori.
Els Bollandisti, en el comentari al Martirologio Romano, observen que sobre Attilano «praeter ea quae leguntur en Vita S. Froilani BHL 3180 nihil certs traditum est ». Froilano, oriünd de Lugo a Espanya, després d'haver esperat per un cert temps a l'evangelització del poble de la campanya, es va retirar en una ermita sobre el Mont Curueño, «habens secum collegam sanctum Atilanem sacerdotem», expressió que sembla indicar que els dos, abans de ser companys en la solitud, ho havien estat en el apostolato. De seguida aquests, amb el suport del rei Alfons III el Gran (m. 910), van fundar alguns monestirs a la regió del Lleó, en els quals van acudir molts homes i dones desitjoses de viure «sub regula sanctae disciplinae»: la tradició vol que aquests monjos fossin benedictins. El rei va obligar després Froilano a acceptar la càtedra episcopal de Lleó i Attilano la de Zamora; la seva consagració va tenir lloc a Lleó el dia de Pentecoste, potser del 900. El nom de Attilano apareix en un paper d'Alfons III datada en Sahagùn el 28 d'abril de 909 i en documents diversos, part dels quals de l'arxiu de Compostella, que van fins al gener del 916, any de la mort de Attilano.
En una Vita llegendària, posterior al 1132, es llegeix que Attilano, després de deu anys d'episcopat, va fer una pelegrinació a Jerusalem, en penitenza dels pecats comesos en joventut, i, mentre sortia de Zamora, va llençar l'anell pastoral en els gorghi del riu Duero. Dos anys després, a la seva tornada, va allotjar en una cabana fora de la ciutat sense ser reconegut; obert un peix que el seu hoste li havia posat innanzi, hi va trobar dins de l'anell: aleshores, al so espontani de totes les campanes, els seus laceres vestits de pelegrí es van transformar miraculosament en esplèndids vestits pontificals.
El cos de Attilano va ser retrobat el 1260 en la catedral de Sant Ildefonso de Zamora, si descansa també avui sota l'altar major, a excepció del cap que va ser portat, potser amb un robatori, en la catedral de Toledo. Resten també el seu anell i el bastó de pelegrí. Malgrat les afirmacions del Galesino i d'altres, ell no va ser canonitzat mai. La festa de Attilano, que el seu culte sobresurt al sec. XII, és celebrada el 5 d'octubre (el 6 prop dels Benedictins), i la diòcesi de Zamora és posada sota la seva tutela.
Autor: Pietro Burchi
Font:
Font: santiebeati.it