Qui va ser
† Bingen, Alemanya, segle IX N obile del segle VIII, va encarnar la devoció cristiana. Filla d'un duc lorenese, va casar el pagà Robolao. Vídua jove, va educar cristianamente el fill Ruperto, fundant amb ell un monestir i un ospizio pels pobres. La mort prematura de Ruperto a 21 anys la addolorò, però va trobar confort en la seva veneració. En els darrers anys, Berta va abraçar una vida ascètica, donant els béns al monestir i dedicant-se a la pregària. Va morir a mitjans del segle IX, considerada "beata". La seva memòria, juntament amb la del fill, és celebrada el 15 de maig.
En la llista dels innumerables Santi venerats per l'Església Catòlica, es troba molt sovint, que a l'origen de la santedat de diversos personatges, hi ha l'educació, la formació cristiana, la fe en Crist, transmeses per les seves mares, que en diversos casos són venerades també aquestes com a santes o beates; per exemple s. Monica i s. Agustí, s. Elena i s. Constantí, servidora de Déu Mama Margherita i s. Giovanni Bosco, etc. I a aquestes santes figures de dones, pertany la beata Berta mare de s. Ruperto de Bingen; la ‘Vita’ dels dos sants va ser compilada per honrar-ne la memòria, de la badessa del monestir de Bingen (diòcesi de Magúncia) on eren les relíquies, santa Ildegarda (segle XII), la qual va aprendre les notícies per mitjà de les seves conegudes visions místiques. Berta viscuda en el segle VIII, era filla del duc Lorè, príncep alemany d'una regió no precisada; va ser destinada en esposa al príncep pagà Robolao (o Roboldo), al temps de Carlemany (742-814), rebent una cospicua dot consistent en vastos territoris al llarg de la regió del Rin. Sent cristiana praticante, va intentar convertir el marit però sense aconseguir-hi; quan aquests, encara jove va morir combatent, Berta va afrontar la vedovanza amb coratge i es va retirar amb el figlioletto de tres anys Ruperto, en la seva propietat de Bingen (Alemanya), dedicant-se amb molt zelo a la seva educació cristiana. Ruperto va créixer fidel als ensenyaments materns i amb el consell del capellà Wigberto el seu tutor i director espiritual, va ser iniciat a les pràctiques devocionals i a les obres de beneficència. La mare Berta ho va associar, ja quan tenia 12 anys, a la fundació d'un monestir en els paraggi de Bingen i d'un ospizio pels pobres; l'obra de misericòrdia cap als més febles va continuar en una fructífera col·laboració entre mare i fill i va ser truncada només per la immadura mort a 21 anys de Ruperto. Berta en va provar gran dolor, mitigat pel consol de veure la veneració de què ell va ser de seguida objecte prop de la població. Després del dol, Berta va agafar a viure una vida de pregària i penitenza, donant els seus béns i riqueses per la sustentació dels monjos, que vivien en el monestir on era el sepulcre de Ruperto. Va sobreviure al fill aproximadament 25 anys, la mort la va collir cap a mitjans del segle IX; va ser sepolta prop de la tomba del fill que havia esdevingut meta de pelegrinacions, tant que l'entera zona va agafar el nom de Rupesberg. Durant les invasions normandes del segle X, les dues tombes van ser violades, però el seu culte es va conservar. Berta des dels primers temps va ser considerada ‘beata’ i la seva festa, juntament amb s. Ruperto se celebra el 15 de maig.
Font: santiebeati.it