Qui va ser
En el segle XIII s'assisteix a un nombre sempre major de santes. Aquestes dones cristianes, sovint laiques, semblen tornar en una tipologia de santedat femenina que no pertany a Bona. La santa pisana efectivament es distingeix d'altres figures femenines per la seva vocació des de nena; la tria de la virginitat i l'absoluta obediència en les comparacions dels seus superiors. Però això que caracteritza Bona i que l'allunya moltíssim d'altres santes del seu temps és la continuïtat dels viatges, que no vindran menys també en períodes particularment difícils: Santiago de Compostela (que assolirà ben nou vegades), sant Miquel al Gargano, Roma i la Terra Santa són les seves méte preferides.
Al temps mateix no renegarà mai el seu fort lligam amb Pisa i els seus habitants i en particular amb els canonges regulars de Sant Agustí de sant Martí i amb els monjos pulsanesi de sant Miquel dels Descalços: els nombrosos miracles complerts per la santa pisana demostren la seva gran atenció i pressa sobretot en les comparacions dels més febles i dels més pobres.
Patronato: Hostesses
Emblema: Creu i la lletra
Font: santiebeati.it