Qui va ser
Les notícies més antigues sobre Cassiano són referides per Prudenzio, en els primers anys del segle V. En el seu viatge cap a Roma, Prudenzio es deté a Fòrum Cornelii (Imola) i va venerar les despullades del màrtir, custodiades en un sarcòfag per damunt del qual eren representats alguns episodis del martiri. No es coneix l'any del martiri ni la pena patida. No és considerada attendibile la versió tramandata de Prudenzio, segons el qual Cassiano, que exercitava la professió d'ensenyades, hauria estat condemnat a ser assassinat pels seus mateixos alumnes amb els stiletti usats per incidir les seves tauletes. Si fos certa aquesta tradició caldria pensar en un martiri de seguida no a obra d'un magistrat romà, però en l'àmbit d'avalots populars. El culte es va estendre també a Milà al voltant del 450 i a Tirol, mentre una representació del sant és present a Ravenna, en Sant Apollinare Nou. En el transcurs del segle XII es difon una llegenda que fa del Sant l'apòstol de Sabiona, a Tirol, exiliat a Imola dels pagans, si va patir el martiri narrat per Prudenzio. A Imola la llegenda pateix una ulterior corrupció i Cassiano va resultar bisbe de la ciutat. Xai (sec. IX) recorda que sobre la tomba del Sant va ser construïda la primera Catedral situada fora de la ciutat, attorniata d'altres construccions fins a formar un fortilizio, a què va ser donat el nom de castrum sancti Cassiani. En el sec. XIII el castrum va ser rapat al terra i les relíquies transferides en la nova Catedral. En la forma extra-ordinària del ritu romà San Cassiano és commemorat juntament amb Sant Ippolito el 13 d'agost.
Patronato: Imola, Bressanone, Comacchio, San Casciano en Val Penjat, San Casciano dels Banys, San Cassiano a Vico, San Cassiano de Controne i San Cassiano de Moriano
Emblema: Palma
Font: santiebeati.it