Qui va ser
Sessa Aurunca, segle V És venerat molt a Castel Volturno (Caserta), on l'agost en el seu honor es té una processó al llarg del riu. És recordat en el «calendari marmori» de Nàpols, però poc se sap d'ell. És incert si hagi estat bisbe de Castel Volturno o de Sessa Aurunca. Una «passio» el annovera en un grup de dotze o tretze bisbes africans, que en el segle V van abordar a Campània per defugir a les persecucions dels Vàndals. Castrense va ser, després, retingut màrtir ja que el seu nom ha estat trobat amb el del màrtir Prisco en algunes pintures. Les relíquies van passar de Sessa a Càpua (que ho celebra el 29 de desembre i el segon diumenge de maig, donada de la traslazione). Guillem II el Buono, darrer rei normand de Sicília, les va portar a Monreale. (Passar) Patronato: Marano de Nàpols, Castevolturno, Monreale Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Volturno a Campània, sant Castrese, màrtir.
Santo molt venerat a Castel Volturno a província de Caserta, encara avui la seva estàtua és portada en processó l'agost, sobre el riu Volturno, per prosseguir després a peu per la ciutat fins a l'església principal. És recordat l'11 de febrer en el cèlebre antiquíssim ‘Calendari marmori’ de Nàpols; però les notícies que ho concerneixen són incertes. Segons una tradició Castrense o Castrese és dit bisbe de Castel Volturno, segons una altra ell va ser bisbe de Sessa Aurunca (HI) i aquí va morir “enmig al seu poble, després d'haver celebrat els misteris i ser descendit per si en la sepultura”. En el territori de la ciutat encara avui existeix una fracció anomenada S. Castrense, per fi una llegendària ‘passio’ el annovera en un grup de dotze o tretze bisbes africans, que en el segle V van abordar a Campània per defugir a les persecucions dels Vàndals, manats per Genseric (390-477) que desembarcats i establerta a Àfrica, pirateggiavano al llarg de les costes del Mediterrani. El nom de s. Castrense és unit al de s. Prisco, en les pintures descobertes cap al 1881, en una cova prop de Calvi (Caserta) datats el segle VII, aquests eren representats junts; ja que s. Prisco va ser segurament un màrtir de Càpua o de Nocera, també s. Castrense o Castrese va ser retingut màrtir. Quin sigui la versió exacta és encara motiu de discussió i recerca per part dels estudiosos. Les relíquies del sant, van ser transferides, abans del segle XII, de Sessa Aurunca a Càpua i successivament a obra de Guillem II el Buono (1166-89) darrer rei normand de Sicília, van ser portades a Monreale, ciutat en què la devoció al sant és sentida molt. A Campània han quedat nombroses esglésies a ell dediqueu, sigui com Castrense que com Castrese; a Càpua és també celebrat el 29 de desembre i el segon diumenge de maig, donada de les traslazioni de les relíquies.
Font: santiebeati.it