Claudi, Luperc i Victori

Qui va ser

Santi Claudi, Luperco i Vittorico Màrtirs de Leon

Festa:

30 d'octubre

Lleó, Espanya, † inicis segle IV

Etimologia: Claudi = coix, del llatí

Emblema: Palma

Martirologio Romano: A Lleó a Espanya, sants Claudi, Lupercio i Vittorio, martiris, que van patir la passió en quant cristians durant la persecució de l'emperador Dioclecià.

Els ‘Actes’ que els concerneixen, hi ha pervenuti en dues distingides redaccions, molt antigues però poc veritiere. La més antiga sobresurt al segle XI, extreta per un santorale de la catedral de Toledo, després perdut, presenta Claudi, Luperco i Vittorico com a soldats de la Setena Legió, que van sofrir per la fe cristiana sota el preside Diogeniano. La “Passio” més recent en canvi els considera originaris de Lleó i fills del centurió sant Marcello màrtir (30 d'octubre). A aquest punt cal recordar que pel que fa als màrtirs dels primers segles, faltant una documentació certa, el seu martiri es tramandava en els particulars, per mitjà de tradicions orals, fins que un escriptor de ‘Aptes’ o ‘Passio’, sovint d'algun segle després, reportava per inscrit els particulars del martiri, l'agrupament de més màrtirs, les relacions de parentiu, refent-se a les tradicions i posant-hi massa sovint dels contes fruit de la seva fantasia. Així el estensore de la ‘Passio’ de s. Marcello màrtir de Mauritània a Àfrica, ho fa esdevenir un màrtir espanyol, de noble família, per seguir la seva iniciativa de donar a un màrtir famós, la pertinença a una família il·lustre, augmentant en aquest cas els títols de vano de la ciutat de Lleó; així doncs després el preside Diogeniano indicat en la primera ‘Passio’, va esdevenir Aurelio Agricolano, personatge influent en el martiri de s.

Marcello i Claudi, Luperco i Vittorico van esdevenir els seus fills. Aquest parentiu va ser acceptada de seguida en els breviaris i dels agiografi i així acollida també en el Martirologio Romano, que a la data del 30 d'octubre els reporta tots i quatre, per bé que en dues veus distintes, perquè diversos van ser els llocs del martiri. De tota manera alguns elements de la ‘passio’, fan pensar que efectivament els tres joves màrtirs fossin soldats d'origen espanyol, vaig matar a Lleó, primitiva base militar de la “Legio VII gemina”. Van patir el martiri potser per decapitació, com ja per s. Marcello el seu suposat pare, durant la persecució de Dioclecià (243-313) quan aquesta va enfurismar a Espanya amb particular severitat; sobre el lloc del martiri als voltants de Lleó va ser construïda després l'abadia benedictina de S. Claudi i de seguida diversos monestirs i va demanar van ser a ells dediqueu en tantes diòcesis espanyoles. Les seves relíquies van tenir diverses traslazioni en els segles següents; cap a la meitat del segle XI, Ferran I rei de Castella i de Lleó, va fer transportar part de les seves relíquies en l'església de S. Isidoro a Lleó, d'ell feta renovar; el 1173 van ser traslate en la nova església dedicada als tres màrtirs i correus sobre l'altar major. Quan el 1834 dita església va anar destruïda, les relíquies van ser portades en l'església de S. Marcello màrtir, seu suposat pare. La seva festa, que sin del segle XI se celebra el 30 d'octubre i en alguns casos el 31, en tota Espanya i Portugal, hora se celebra només en la diòcesi de Lleó.

Autor: Antonio Borrelli

Font: santiebeati.it