Qui va ser
Stommeln, Alemanya, 1242 - Colònia, Alemanya, 6 de novembre de 1312 Després d'haver tingut el 1247 - a 5 anys - una visió de Jesús Nen, la beata Cristina de Stommeln, prop de Colònia, va defugir dodicenne a un matrimoni combinat i va entrar en un convent de Beghine. Quindicenne va rebre les stimmate a mans i peus i els signes de la corona d'espines sobre el cap. Va ser temptada més vegades del demonio, fins sobre la vora del suïcidi. Els signes exteriors de tals experiències van fer creure a les Beghine que fos boja, per consegüent la van allunyar. Va tenir després com a guia espiritual Pere de Dàcia, un Dominicà alumne d'Alberto Magno (també un germà de Cristina va entrar en l'orde). En l'any de la mort de Pietro els assalts del demonio van cessar i Cristina va viure en pau fins al 1312, sempre portant el vestit de les Beghine. (Passar)
Martirologio Romano: Prop de Colònia en Lotaringia, en l'actual Alemanya, beata Cristina de Stommeln, verge, que, en plena comunió amb la passió de Crist, va guanyar mirabilmente cada temptació del món.
La beata Cristina va néixer el 1242 a Stommeln (Colònia), a tretze anys volent participar en una vida més religiosa, va entrar en el beghinaggio de Colònia. El beghinaggio era una Comunitat de beghine o el conjunt dels edificis (petites casetes) on allotjaven les beghine; l'Institut beghinale va tenir origen al voltant del 1170 a Bèlgica, els adherents fan vot de pobresa, castedat i obediència, però només temporaneamente, algunes d'aquestes deixen la comunitat per casar-se; transcorren el temps en pregària, visitant els malalts i fent treballs de cosit i brodat. Nombrosíssims en el segle XIII als Països Baixos i a Alemanya, existeixen encara a Bèlgica i Holanda. Però Cristina, algun any després que va haver de deixar la comunitat, que tant la satisfeia, per una malaltia que l'havia colpejat. El 20 de desembre de 1267 va conèixer un jove frare dominicà suec, estudiant a Colònia, Pere de Dàcia († 1289) amb el qual va entrar en sintonia espiritual amb una prevalença epistolare; el mateix dominicà va escriure la ‘Vita’ de la beata fins al 1286. La gran mística va tenir èxtasi i aparicions i el 1269 ricevé les stimmate, que esdevenien visibles en certs períodes de l'any, sobre les mans i sobre els peus; provada per tota la vida de molts patiments, suportades mirant sempre al valor de la Creu, va poder gaudir de relativa tranquil·litat des del 1289 a la mort, passada el 6 de novembre de 1312, a Stommeln, on havia nascut. El 1342 les seves relíquies van ser transferides a Nideggen; des del 1568 descansen en l'església de Jülich. El seu culte va ser aprovat per papa s. Pius X, el 22 d'agost de 1908, la seva festa se celebra el 6 de novembre.
Font: santiebeati.it