Eliseu

Qui va ser

Ric hisendat, originari de Abelmeula, el seu nom que significa «Déu salva» respon bé a la missió duta a terme entre el poble d'Israel, sota el regne de Ioram (853-842 a.c.), Iehu (842-815 a.c.), Ioacaz (814-798 a.c.) i Ioash (798-783). Eliseo era un home decidit i ho demostra la rapidesa amb què va respondre al gest simbòlic d'Elia que, per orde de Jahvé, ho consagrava profeta i el seu successor. Eliseo va prendre part activa als esdeveniments polítics del seu poble a través del carisma de la seva profecia i pot ser considerat el més taumatúrgic dels profetes de l'Antic Testament. L'Escriptura recorda efectivament una llarga sèrie de prodigis d'ell operats: tendint el mantell d'Elia va dividir les aigües del Giordano; va fer posar potable l'aigua de Gerico; va reportar en vida el fill de la sunamita que ho albergava; va multiplicar els pans traient la gana un centenar de persones. Profeta no escriptor, com el seu mestre Elia es va preocupar del seu país en temps difícils durant la guerra contra els Moabiti i durant les contra els Arameus. Va morir cap al 790 aC i va venir sepolto als voltants de Samaria, on als temps de San Girolamo existia encara el seu sepulcre.

Etimologia: Eliseo = Déu és la meva salvació (o salut), de l'hebraic

Font: santiebeati.it