Eloi de Noyon

Qui va ser

Va néixer a Chaptelat (prop de Limoges a França) al voltant del 590. Una llegenda explica que se li va presentar el diable vestit per dona: i ell, Eligio, ràpid el agguantò pel nas amb les tenaglie. Aquesta colorita llegenda és representada en dues catedrals franceses (Angers i Les Mans) i en la catedral de Milà, amb el vitrall de Niccolò de Varallo, do dels orefici milanesos en el segle XV. L'Eligio històric, fill de gent modesta, ha d'haver rebut en canvi una instrucció, perquè va ser assumit com a aprenenta del orefice lionès Abbone, que dirigeix també la zecca real. Sota Clotario, Eligio va a dirigir la zecca de Marsella però contínua a fer el orefice. Amb el nou rei Dagoberto I (623-639) és anomenat a curtes i canvia ofici: el sobirà en fa un seu ambaixador, per missions de confiança. Altres encàrrecs si els agafa tot sol: per exemple, rescatar a les seves despeses els presoners de guerra, fundar monestirs masculins i femenins. Mort el rei, tria la vida religiosa, i el 13 de maig de 641 és consagrat bisbe de Noyon-Tournai on es compromet en la campanya d'evangelització (i ri-evangelització) en el Nord de la Gàl·lia, a les regions del Mosa i de la Scelda, en les terres dels Frisons. Mor el 660.

Patronato: Fabbri, Joiers, Garagisti, Veterinaris

Etimologia: Eligio = triat, del llatí, noble guia, de l'hebraic

Emblema: Bastó pastoral

Font: santiebeati.it