Qui va ser
Fonts segures testimonien l'existència d'un sant Erasmo bisbe de Formia, màrtir al temps de Dioclecià i Massimiano (303) i sepolto en la localitat costanera del Laci meridional. D'historiador a sobre d'ell se sap, tanmateix, poc. La «Passio» que ho concerneix, compilada en el segle VI, és llegendària. Venerat al Laci i a Campània, és esmentat, a més d'en els antics martirologi, també en el Calendari marmori de Nàpols. En el 842, després que Formia havia estat destruïda pels Sarraïns, les relíquies van ser amagades en la veïna Gaeta. Quan van ser retrobades, el 917, el màrtir va ser proclamat patró de la diòcesi del Golf. El 1106 Pasquale II va consagrar la catedral de Gaeta, dedicant-la a la Verge i a sant Erasmo. És invocat contra les epidèmies i les malalties de l'intestí pel fet que, en el martiri, li haurien estat arrencades la víscera. Els mariners ho veneren amb el nom de Elmo. (Passar)
Patronato: Malalties de l'intestí
Etimologia: Erasmo = amabile, agradable, simpàtic, del grec
Emblema: Molinet, Bastone pastoral, Intestins, Palma
Font: santiebeati.it