Qui va ser
Primer fill de Valdemar Sejr i de Berengaria, va néixer el 1216 i va viure en un dels més turmentats períodes que Dinamarca hagi creuat. Havia estat nomenat duc de la regió de Sonderjylland el 1218 i havia estat coronat rei el 1232, però va començar a regnar el 1241. Un dels seus germans, Abele, va rebutjar de reconèixer-ho rei i en va néixer una guerra intestina entre els nombrosos germans durant la qual la més gran part del Sonderjylland va ser devastada. El 1249 va projectar una croada a Estònia i per sostenir les despeses va posar un impost sobre cada arada, provocant un avalot en la Scania, la part meridional de l'actual Suècia, que aleshores pertanyia a Dinamarca. D'aquest impost li va derivar el renom de Plovpennings, amb el qual ha passat a la història (de plov = arada i penning — moneda, diners). La croada va ser rimandata, però l'any després d'Erico va entrar de sobte en el país d'Abele i va obligar el germà a sotmetre's. Poc després, durant una discussió, Abele va fer agafar el germà a traïció i ho va lliurar a un dels seus enemics mortals, que, fet decapitar, en va llençar el cadàver en mar (10 ag. 1250). Quan, l'endemà, el cadàver va ser trobat per alguns pescadors, va ser sepolto dels « frares negres » (així es deien aleshores en el Nord els Dominicans) en la seva església. El 1257 va ser transportat en l'església de Ringsted, on són sepolti molts reis danesos. La impressionant mort d'Erico i la sort que, com un càstig de Déu, havia tocat als seus assassins (tots van morir de mort violenta), van fer sí que el poble danès ho considerés com un màrtir i moltes confraries sorgissin en el seu honor i amb el seu nom.
La sort tràgica del rei Erico va oferir matèria al gran poeta danès Ohlenschlager (1779-1850) per una tragèdia, Enrico i Abele, escrit el 1820. La seva festa se celebra el 9 o el 10 d'agost.
Autor: Anna Lisa Sibilla
Font:
Font: santiebeati.it