Qui va ser
Ermelinda va néixer a Lovenjoul en el Brabante (actual Bèlgica), de Ermeonoldo i Armensinda llegats a la Família dels Pipini. Va decidir encara jove de rebutjar cada proposta de matrimoni i va abandonar cada riquesa i benefici, que la seva rica família les havia tanmateix donat i es va posar a la recerca de solitud i silenci. Es va detenir a l'actual llogaret de Beauvechain, on es va dedicar a les pràctiques religioses, anant a l'església durant la nit i a peu despullats. Va haver de resistir a dos germans, senyors del lloc que van tractar de sedurla, aquests es van acordar de treure-la durant les pregàries nocturnes, però advertida per un àngel Ermelinda va aconseguir fugir i va partir per Meldert, on va morir a 48 anys a finals del segle VI. Va ser venerada a Tirlemont i sobretot a Lovenjoul i Meldert. A Lovenjoul brota una sorgente d'aigua considerada miraculosa per la cura dels ulls, anomenada “Sorgente de s. Ermelinda”, perquè irriga les terres pertangudes als seus parents.A Meldert el seu culte era molt popular i aquí hauria estat sepolta, en l'església són conservades actualment les seves relíquies que van tenir, a partir del segle XIII, una sèrie de vicissituds, traslazioni, nascondimenti dels diversos invasors, més d'un reconeixement, fins que el 22 de juliol de 1849 van ser deposades definitivament en l'església de Meldert. En aquesta ciutat existeix encara la Confraria dedicada a ella (restablerta el 2 d'abril de 1849). És celebrada també en la diòcesi de Malines el 29 d'octubre dia retingut tradicionalment el de la mort. El nom ha caigut bastant en desús però prossegueix en la forma abreujada de Linda, esdevingut ja nom a si stante.
El significat del sol nom Linda es confon a Itàlia i diversos Països Europeus amb l'adjectiu “agradable, torcada”. El nom Ermelinda és d'origen alemany, es divideix en Erme ‘potent’ i linda de ‘linta’ “escut” així doncs tinguem “escut del potent”.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it