Qui va ser
Stefan cel Mar (Stefano el Gran), fill de Bogdan II, va ser Voivoda de Moldàvia, fet posar cèlebre de la seva llarga resistència a l'Imperi Otomà. Amb l'ajuda del príncep de Valacchia Vlad III Tepes dit el impalatore (conegut a occident amb el renom de Dracula), Stefano es va assegurar el tron de moldau el 1457. Amenaçat pels potents països propers, va rebutjar els invasors hongaresos el 1467 i va envair la Valacchia el 1471, per alliberar-la del vassallatge Otomà. Quan el sultà otomà Mahoma II va atacar Moldàvia, Stefano va derrotar els invasors als voltants de Vaslui el 1475 i a Valea Alba l'any següent. Va buscar en va l'ajuda de les potències europees contra l'Imperi Otomà, però la seva determinació en el “tallar el braç dret als pagans” li va valer els apel·latius de “Atleta de Crist” i “Defensor de la Cristiandat” per part del papa Sixt IV. Després del 1484 Stefano va haver de contrastar no només l'amenaça Otomana, però també els projectes polonesos i hongaresos de repartiment de Moldàvia, finchè el 1503 va concloure un acord de pau amb el sultà Beyazid II, que en va garantir la independència, a canvi d'un tribut anual.
A mitjans del segle XIV, sota el govern de Stefan cel Mar (Stefano el Gran), Moldàvia va assolir el període de la seva màxima esplendor. Fill del Voivoda de Moldàvia Bogdan II Musat i de Maria-Malina Oltea, va ser cèlebre com strenuo defensor de la cristiandat en la lluita contra l'avanç otomà, però al temps mateix exemple de diàleg amb el cristianisme occidental i amb el mateix islam. Amb l'ajuda del príncep de Valacchia Vlad III Tepes dit el “impalatore”, conegut a occident amb el renom de Dracula, Stefano va poder assegurar-se el tron de moldau i ser coronat entre el 12 i el 14 d'abril de 1457. Amenaçat pels potents països propers, va rebutjar els invasors hongaresos el 1467 i va envair la Valacchia el 1471, per alliberar-la del vassallatge Otomà. Quan el sultà otomà Mahoma II va atacar Moldàvia, Stefano va derrotar els invasors als voltants de Vaslui el 1475 i a Valea Alba l'any següent. El 25 de gener de 1475 Stefano el Gran es va dirigir als sobirans cristians d'Europa per reblar la importància del paper dut a terme pel seu país en la defensa de l'enter continent: “El nostre país és la porta de la cristiandat fins ara defensada, amb l'ajuda del Senyor, però si aquesta porta serà perduda, que Déu hi miri, tota la Cristiandat serà en gran perill”. Va buscar en va l'ajuda de les potències europees contra l'Imperi Otomà, però la seva determinació en el “tallar el braç dret als pagans” li va valer els apel·latius de “Atleta de Crist” i “Defensor de la Cristiandat” per part del papa Sixt IV (1471-1484), amb el qual va entretenir una intensa relació epistolare.
Després del 1484 Stefano va haver de contrastar no només l'amenaça Otomana, però també els projectes polonesos i hongaresos de repartiment de Moldàvia, finchè el 1503 va concloure un acord de pau amb el sultà Beyazid II, que en va garantir la independència, a canvi d'un tribut anual. Encara que creuat per nombroses traversie, el llarg regne de Stefano el Gran va ser tanmateix caracteritzat per un florescent desenvolupament artístic i cultural: no menys de 44 esglésies i monestirs van ser erigits sobre la seva iniciativa en record de cada batalla guanyada i alguns d'aquests són encara patrimoni de la UNESCO. Stefan va morir el 2 de juliol de 1504 i va ser sepolto en el Monestir de Putna, d'ell fundat el 1469 en Bucovina, regió septentrional de Romania als límits amb la Ucraïnesa. Li va succeir sobre el tron moldau el seu fill el seu fill Petru Rares. És venerat com a “sant” de l'Església Ortodoxa Romanesa, que el seu Sant Sínode ho ha canonitzat el 20 de juny de 1992 fixant-ne la ricorrenza litúrgica al 2 de juliol. Stefan cel Mar, contemporani de Cristòfor Colom, Leonardo da Vinci i Miquel Àngel, és considerat actualment heroi nacional sigui de Romania, perquè a ell es deu també la independència de la regió de Bucarest dicta Valacchia o Tara Romanesca, que de la República Moldova. Aquesta darrera ha posat la seva effige també sobre els bitllets. El summe pontífex Joan Pau II Magno, durant el seu viatge apostòlic a Romania, el 7 de maig de 1999 amb prou feines aterrat a l'aeroport de Bucarest va afirmar en el seu discurs: “La llavor de l'Evangeli, caigut en terra fèrtil, ha produït en l'arc d'aquests dos mil·lennis nombrosos fruits de santedat i de martiri.
Penso […] al sant rei Stefano, “un veritable atleta de la fe cristiana”, com ho va definir el Papa Sixt IV”, reconeixent-ne tan també ell la santedat, similmente a com passat per altres sants ortodoxos inserits en els mosaics de la capella Redemptoris Mater a Vaticà. El 30 de setembre de 2004, en el context dels festeggiamenti pel cinquecentesimo aniversari de la seva mort, va ser innaugurata a la presència de La seva Eminència el Cardenal Angelo Sodano, Secretari d'Estat de La seva Santedat, i de La seva Excel·lència Ion Iliescu, President de Romania, una mostra a ell dedicada prop del Saló Sistino dels Museus Vaticans, titulada “Stefano el Gran - Ponte entre Orient i Occident”. Tal mostra va oferir l'oportunitat d'admirar una tria d'obres mestres, normalment conservats en els monestirs erigits per iniciativa del sant sobirà, entre els quals el vel funerari de la Princesa Maria de Mangop la seva segona dona, refinadíssima obra de ascendenza bizantina, única en el seu gènere en el sud-est europeu.
Autor: Fabio Arduino
Font: santiebeati.it