Qui va ser
Izernore, Ain, 449/450 - 1 de gener de 510 Quarto abat de Condat, va néixer el 449 o 450 a Izernore, a França. Va ser educat pels beats Romano i Lupicino, fundadors del monestir de Condat, i es va distingir per la seva pietat, la seva saviesa i el seu amor per la solitud. Després de la mort de Lupicino, Eugendo va ser associat al govern del monestir de l'abat Minaso. Després de la mort de Minaso, Eugendo va ser triat abat, però va ser inicialment hostilitzat pels monjos més ancians. En canvi, la seva saviesa i el seu do dels miracles ho van tornar aviat respectat i venerat per tots. Eugendo va reconstruir el monestir, destruït per un incendi, i en va modificar el règim de vida, transformant-ho d'una laura semi-ermitana en un monestir en què es vivia en comunitat. Va ser també un important promotor de la cultura i de la instrucció, i va fundar a Condat un centre d'estudis. Va morir el 510, el 1° de gener, dia en el qual és celebrat.
Martirologio Romano: En un llogaret de la Gàl·lia lugdunense, prop del massís del Jura, a França, commemoració de santa Eugendo, abat de Condat: viscut en monestir des de la fanciullezza, es va dedicar amb gran compromís a la promoció de la vida monàstica.
Eugendo, quart abat de Condat, va néixer a Izernore (Ain) el 449 o el 450. El seu pare, capellà en aquell lloc, va començar el fill a la vida religiosa. Confiat a l'edat de set anys als beats Romano i Lupicino, en el monestir de Condat, Eugendo es va distingir pel seu gran amor al treball i al retir, fins al punt que no va sortir gairebé mai, en tota la seva vida, de la solitud de la casa. Va ser ocupada molt la seva instrucció en les lletres llatines i gregues. Associat al govern del monestir de l'abat Minaso, successor de Lupicino, ricusò constantment de rebre el ordinazione sacerdotal, per temor de l'orgull «a qui exposen també les dignitats més santes». Elevat el 496 al abbaziato, després de la mort de Minaso, Eugendo va ser fet blanc de l'hostilitat dels més ancians del monestir que ho acusaven d'ésser sense experiència i sense capacitat. Però, sent ell permeato d'una gran saviesa i dotat del do dels miracles, s'investigaven els seus consells, orals o escrits, i s'hi dirigia a ell en totes les coses. L'admiració i la veneració que tota la regió va tenir ben aviat per ell, van fer per fi cessar les calunnie. El seu biògraf, gairebé el seu contemporani, coneguda l'amistat que ho llegava a sant Leoniano, abat de Vienne (Saint-Pierre), li atribueix miracles nombrosos i espectaculars i descriu la seva vida de penitenza i de pobresa. Eugendo va reconstruir el seu monestir, destruït per un incendi, i en va aprofitar per modificar el règim de vida: d'una laura de natura oriental, on es menava vida semi-ermitana, en va fer un monestir en què es vivia ja en una completa comunitat. Ell va establir a Condat un centre d'estudis, que va col·locar sota la direcció de Vivenziolo, futur bisbe de Lió. Eugendo ha de també ser posat en el nombre d'aquells que van començar els homes del Mitjà Evo a la lectura personal, com tanmateix entre aquells que van introduir la lectura durant les pastures en els monestirs. Va morir, després d'una llarga malaltia, el 510, el 1° de gener, dia en el qual és celebrat.
Font: santiebeati.it