Qui va ser
Rocca de Olgisio, Piacenza, VI segle - Como, 580 ca. S orelle nascudes a Rocca de Olgisio, als voltants de Piacenza, en els primers decennis del segle VI, atretes per l'ideal ascètic, van deixar la seva família i es van retirar en un romitorio prop de Como, on van fundar un monestir en honor de Santa Margarida, on van viure amb humilitat i dedicades a la pregària i en el qual van morir cap al 580 en fama de gran santedat. Els seus cossos van venir sepolti en l'església monàstica i de seguida traslati en la catedral de Como i en l'església de Sant Carpoforo. En el segle XVI, l'historiador-agiografo Cesare Baronio va inserir les dues germanes en el seu Martirologio Romano, donant-ne una sumària biografia.
Santes ALLIBERADA I FAUSTINA Monges benedictines, germanes Les dues germanes Alliberada i Faustina, són celebrades en el nou “Martyrologium Romanum”, al 19 de gener. Segons la més antiga notícia sobre aquestes dues santes, inserida en el ‘Liber Notitiae Sanctorum Mediolani’ del segle XIII, Alliberada i Faustina haurien estat dues germanes de nobles orígens, nascudes als voltants de Piacenza, a Rocca de Olgisio, en els primers decennis del segle VI. Atretes per l'ideal ascètic, van deixar la seva família i es van retirar en un romitorio prop de Como, on després van fundar un monestir en honor de S. Margarida, on van viure amb humilitat i dedicades a la pregària i en el qual van morir cap al 580 en fama de gran santedat. No hi és donat saber amb precisió la data de la seva mort, però precisament no van morir junts, potser a distància d'un o dos anys, l'una de l'altra; una notícia del ‘Comentari al Martirologio Romano’ diu que s. Alliberada era recordada el 19 de gener, mentre s. Faustina al 16 de gener, indicant també algunes esglésies de Milà i voltants, en què les dues santes eren venerades. Els seus cossos van venir sepolti en l'església monàstica, i de seguida van ser objecte de diverses traslazioni, efectivament la primera es va tenir al temps del bisbe Guido Grimoldi (1096-1125), on les relíquies de les dues germanes van ser traslladades del monestir de S. Margarida de Como, a la catedral de la ciutat. Un segon traslazione es va tenir el 13 de maig de 1317, al temps del bisbe Lleó de’ Lambertenghi, de la catedral a l'església de S. Carpoforo. Següents biografies després va desaparèixer, van convèncer l'historiador-agiografo Cesare Baronio, en el segle XVI, d'inserir les dues germanes al 18 de gener en el seu ‘Martirologio Romano’, donant-ne una sumària biografia. Un cicle de frescos, d'un anònim giottesco llombard, dels primers decennis del segle XIV, ja present en el monestir de S. Margarida i hora en el Museu Civico de Como; rappesenta en les cinc escenes en progressió: la mort d'un gentiluomo que convenç les joves princeses a fer-se religioses; la fuga de les dues germanes de la casa paternal i el viatge sobre el riu Po de Piacenza , juntament amb el sacerdot Marcello la seva guia; la seva arribada a Como; l'acolliment en el convent per part de les monges; la fundació del monestir de S. Margarida. En la diòcesi de Como la seva memòria se celebra el 18 de gener i no el 19.
Font: santiebeati.it