Qui va ser
San Felice de Valois Principe, cofundador dels Trinitari
Festa:
4 de novembre
1127 - 1212
Etimologia: Feliç = content, del llatí
Martirologio Romano: Prop de Cerfroid en el territori de Meaux a França, sant Felice de Valois, que, després d'haver conduït per llarg temps vida solitària, es reté hagi estat company de sant Joan de Matha en el fundar l'Orde de la Santíssima Trinitat per l'alliberament dels esclaus.
Escolta de RadioRai:
Feliç, il·lustre rampollo de la stirpe real dels Valois, va néixer a França en l'any 1127. D'índole dolça i compassiva, des de nen va donar proves insignes d'aquella pietat i caritat que després ho van tornar l'apòstol dels esclaus.
Ric de béns, donava als pobres quant li havia permès, i sovint es privava també de la fruita i del pa per socórrer-los. L'oncle duc un dia va condemnar a, mortes un homicida: el jove Felice li va demanar per amor de Déu de no castigar aquell delinqüent, però de donar-ho a ell: n'hauria fet un òptim cristià. Va ser complert, i el dissortat alliberat per la mort, va conduir d'aleshores vida #exemplar.
Feliç va complir regularment els estudis, i rebuts els ordes sagrats va renunciar a cada dret i riquesa terrena. La gent ho lloava pels seus rars dots d'ànim i de cos i ell, per sostreure-se'n, un dia es va retirar en un bosc a viure d'anacoreta. La fama de la seva santedat tanmateix no podia quedar desconeguda.
L'amic, S. Giovanni de Matha, que havia deliberat de consagrar el seu ministeri a l'alliberament dels esclaus cristians de les mans dels Turcs, es va portar prop del nostre ermità pregant-ho de voler-ho rebre per preparar-se al gran apostolato. L'estudi, la pregària i la penitenza van ser els tres grans mitjans que van madurar els seus ànims per l'heroica empresa. I quan Giovanni va conèixer haver arribat el temps de començar l'orde d'ell vagheggiato, Felice va respondre: “Jo seré el primer a seguir-te”. Es van portar així doncs a Roma prop de la Santa Seu per haver-ne l'aprovació. Papa Innocenci III els va acollir amb deferenza i va aprovar el nou orde, sota el nom de Trinilari o Frares de les SS. Trinitat amb la divisa de vestit blanc i una creu roig-blava sobre el pit.
Retornats a França, van ser afavorits per l'autoritat. Re Filippo els va oferir les terres per edificar el primer convent; S. Giovanni es va imposar viatges llargs i fatigosos a Àfrica i a Roma, mentre S. Feliç a França va consagrar llibertat, havers i vida per la formació i propagació de l'orde.
El primer gagliardo partida de Trinitari van coronar les seves fatiche amb un feliç èxit. Aproximadament 200 cristians van ser alliberats en l'any 1201 i en el següent altres 100. No es pot dir tanmateix quant fos difícil arrencar-los de mà a aquells bàrbars tirans. El mitjà més oportú era els diners; però quan no es podia assolir les sumes dels seus precs, calia oferir la pròpia vida.
I S. Feliç va saber tan bé preparar els seus fills a aquesta missió que molts, seguint l'exemple del seu fundador S. Giovanni, van fer l'heroic sacrifici.
Ja més que ottantacinquenne el nostre Sant va merèixer de contemplar la Verge i de saber el moment de la seva mort. Va convocar aleshores els nombrosíssims fills, els va exhortar a perseverar generosament en la vocació, indis va espirar en la casa mare de Cerfroi en l'any 1212.
L'Església ho venera com a sant des del 1694.
La Bibliotheca Sanctorum ho recorda el 20 de novembre mentre el Martyrologium Romanum ha posat la seva data de culte al 4 de novembre.
Autor: Antonio Galuzzi
Font: santiebeati.it