
Ferran III de Castella
soldat de Crist
Qui va ser
Fill d'Alfons IX rei de Lleó i Berenguela de Castella, va ser governador model dels sòlids principis cristians. Nel1217, a l'edat de 18 anys, va heretar Castella, la terra de la seva mare i el 1230 el Lleó, la del seu pare. En aquest mode va unificar els dos regnes. Re prudent, es va envoltar sempre de persones de confiança, amb què es consultava per les qüestions més problemàtiques i urgents. De Ferdinando eren conegudes també la profunda devoció a la Mare de Déu i la gran humilitat. Es va casar en primers casaments amb Beatrice de Suècia (1219) i després amb Maria de Ponthieu (1235). De les dues unions van néixer en total tretze fills. Però la història recorda Ferdinando també per les guerres contra els sarraïns que li van permetre reconquerir els regnes de Còrdova, Sevilla, Jaén i Múrcia. El 1221 el sobirà va fundar la catedral de Burgos, es deu a ell també l'ampliació de la universitat de Salamanca. Va morir el 30 de maig de 1252 i va ser sepolto en la catedral de Santa Maria a Sevilla. Ha estat canonitzat per Papa Climent X el 4 de febrer de 1671.
Patronato: Enginyers
Etimologia: Ferdinando = guerrer audaç, de l'alemany
Font: santiebeati.it