Qui va ser
Ferreolo i Ferruccio, dos distingit diaca i capellà, van arribar a Besançon com missioners enviats per Ireneo, bisbe de Lió. La seva predicació instancabile va portar a nombroses conversions, entre què la de la dona del prefecte Claudi, suscitant la ira d'aquest darrer. Capturats i sotmesos a tortures atroces, no van renegar mai la seva fe, sent per fi decapitats durant el regne de Caracalla. Encara que venerats com una única entitat en algunes tradicions, la seva individualitat és testimoniada per Gregori de Tours. Les seves relíquies, disperses per segles, van ser retrobades i venerades a Besançon, on van esdevenir els sants patrons de la ciutat.
Etimologia: Ferruccio = home de ferro, tot d'una peça, del llatí
Emblema: Palma
Font: santiebeati.it