Qui va ser
San Finniano va ser una figura eminent entre els sants irlandesos en el període immediatament següent a San Patrizio, apòstol de l'illa cèltica, i diverses llegendes van néixer al voltant del seu nom. Una “Vita” datada el segle X narra que el sant va néixer i va estudiar a Leinster, probablement a Idrone, en el comtat de Carlow. Als voltants de tal ciutat va instituir tres fundacions: Rossacurra, Drumfea i Kilmaglush. Traslladat després a Gal·les, va aprofundir el monachesimo tradicional de San David de Menevia, San Cadoco i San Gilda, que consideraven la vida monàstica superior a aquella secular i atribuïen particular importantment a l'estudi. Finniano va fer tornada a Irlanda per fundar esglésies i monestirs. El seu gran monestir es trobava sobre el Boyne, en el comtat de Meath, si va esdevenir cèlebre quin “mestre dels sants d'Irlanda” i gairebé tres milers de deixebles es van recollir al voltant d'ell. Segons el Llibre de Lismore, quan els monjos van deixar Clonard, van portar amb ells un llibre dels Evangelis, un pastoral i un reliquiari, al voltant dels quals van construir les seves esglésies i els monestirs. L'educació dels sants del període següent és considerada obra de San Finniano, òptim conoscitore de la Sagrada Escriptura. Clonard va mantenir efectivament per segles la seva reputació de lloc especialitzat en els estudis bíblics. El monestir de Clonard va patir diversos atacs durant les invasions daneses i normandes, però tanmateix de l'inici del segle XIII va cessar la seva funció de centre religiós de la diòcesi de Meath i va passar als canonges agostiniani, fins al segle XVI. San Finniano va morir probablement de pesta en el desembre del 549, assistint altres víctimes de la terrible epidèmia. L'autor d'una seva “Vita” irlandesa afirma efectivament: “Com Paolo va morir a Roma per amor del poble cristià, altrament serien tots peritiall’infern, Finnian va morir a Clonard per amor del poble, perquè no morissin tots de pesta groga”. El Penitencial de Finnian és una obra atribuïble a ell. Aquest es basa en part en fonts gal·leses i irlandeses, sobre San Girolamo i San Giovanni Cassiano, però força material és en canvi original i constitueix el més antic exemple de tal gènere. Va contribuir molt a acréixer la influència de Clonard en la disciplina penitencial i en els estudis bíblics. Les relíquies del sant van ser custodiades en la seva abadia fins a la seva destrucció en el 887. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2006-11-27
Font: santiebeati.it