Flavià de Constantinoble

Qui va ser

Va ser ordenat sacerdot a Constantinoble, ciutat de la qual, el 446, va esdevenir després el patriarca. Dos anys després, es va trobar enmig a una aspra lluita doctrinal. El 431 el Concili d'Efes havia tancat la controvèrsia provocada per Nestorio amb la doctrina sobre les dues «natures dividides» en Jesús Crist: aquella divina i aquella humana. A poc més de 15 anys de distància un altre conflicte es va encendre per obra de l'ancià monjo Eutiche, superior d'un monestir prop de Constantinoble, que a l'oposat va atribuir a Jesús Crist una sola natura: era el monofisismo. Per Flaviano oposar-se a Eutiche podia ser perillós. El monjo, efectivament va ser recolzat per diversos bisbes acreditats, a més de de l'emperador Teodosi II. La condemna de Flaviano, tanmateix, va arribar sense excitació. L'emperador Teodosi va voler aleshores un nou Concili, que es va reunir encara a Efes el 449. Hi van intervenir, tanmateix, tan sols els partidaris de Eutiche: Flaviano va ser destituït i exiliat en Lídia, on va morir poques setmanes després. Va ser rehabilitat l'any següent i va ser venerat com a màrtir. (Passar)

Etimologia: Flaviano = dels cabells rossos, del llatí

Font: santiebeati.it