Qui va ser
Noble del Lomacensis, Gerardo, encara molt jove, havia estat agafat per un gran ideal religiós. Després d'un iniziazione a la vida monàstica a Saint-Denis, prop de París, havia fundat en les pròpies terres una abadia benedictina. Home virtuós i monjo exemplar, conegudíssim de les famílies potents de les regions properes al seu monestir, va atreure prestissimo l'atenció dels prínceps, especialment de Gisleberto de Lotaringia i d'Arnaldo de Flandes que ho van cridar per risollevare els seus monestirs decaiguts. Apòstol infatigable, Gerardo va recórrer per vint-i-cinc anys la Lotaringia i Flandes reformant una dotzena d'abadies. Morí a Brogne el 959. El culte a Gerardo sobresurt al 1131 i Brogne, avui Saint-Gérard, va esdevenir ràpidament un lloc de pelegrinació. La festa del sant és celebrada en les diòcesis de Namur, Gand i Liegi. Relíquies, considerades com autèntiques, es conserven a Saint-Gérard (casa parroquial i convent dels Pares Assunzionisti), a Maredsous (abadia), Aubange (casa parroquial) i Gand (església de Notre-Dame).
Etimologia: Gerardo = valorós amb la llança, de l'alemany
Emblema: Bastó pastoral
Font: santiebeati.it