Qui va ser
† 511/538 sobre Figura al catorzè lloc sobre la llista episcopal de Rouen, en la qual sembla realment el primer bisbe de stirpe franca. La sola referència cronològica en la nostra possessió a la seva atenció és la data del 511 quan figura entre els membres del primer concili de Orléans. A més és possible que sant Laudo sigui estat per ell consagrat bisbe de Coutances; però ni la data ni el fet són segurs. La mort de Gildardo sopraggiunse abans del segon concili de Orléans (538), atès que s'hi nota la presència del successor. El seu cos va ser deposat en un petit santuari situat fora dels murs de Rouen i dedicat a la Verge; aquesta capella va ser més tard conglobata a la ciutat i va esdevenir l'església de Saint-Godard. Entre el 838 i el 841, sota l'emperador Lluís el Piadós, les seves relíquies, excepte el cap que va restar a Rouen, sota l'amenaça d'una invasió normanda, van ser transportades a Soissons en l'abadia de sant Medardo. Potser aquest fet explicaria una llegenda a qui fa eco el Martirologio Romano, però que no obstant això res legitima, segons la qual Gildardo i Medardo eren dos germans agermani, consagrats bisbes el mateix dia i morts també el mateix dia.
San Gildardo (fr. Gildard, Godard), venerat com catorzè bisbe de Rouen, es erge com a figura important en la història de la diòcesi francesa. La seva vida, encara que embolicada en alguns enigmes històrics, revela un pastor consagrat al bé del seu poble i un fervent servent de la fe. A través d'una meticulosa anàlisi de les fonts disponibles, intentarem reconstruir el seu esdeveniment terrè, celebrant les seves virtuts i el seu llegat espiritual. Nascut per noble família franca, Gildardo va créixer en una època de profunds mutamenti socials i religiosos. La seva vocació ho va conduir al paper de bisbe de Rouen, esdevenint, segons algunes fonts, el primer exponent franco a cobrir tal carregada. L'escassetat d'informacions puntuals atenció al seu episcopat fa posar difícil una reconstrucció detallada de les seves activitats. En canvi, la seva presència al primer concili de Orléans el 511 testimonia el seu compromís en el panorama eclesiàstic de l'època. Entre les seves suposades accions episcopals es annovera la consagració de sant Laudo a bisbe de Coutances. La seva figura emergeix com la d'un líder religiós actiu i influent, compromès en la consolidació de la fe i en l'organització de la diòcesi sota la seva guia. La data puntual de la mort de San Gildardo queda incerta, col·locant-se entre el 511 i el 538. Se suposa que hagi passat abans del segon concili de Orléans, durant el qual era ja present el seu successor. El seu cos va ser deposat en un santuari marià fora dels murs de Rouen, esdevingut després l'església de Saint-Godard. Entre el 838 i el 841, per protegir-les de les incursions normandes, les seves relíquies, a excepció del cap conservat a Rouen, van ser traslalate en l'abadia de San Medardo a Soissons. Aquest esdeveniment va donar origen a una llegenda, mancada de fonament històric, que narrava d'un estret parentiu entre Gildardo i Medardo, imaginant-los fins i tot bessons consagrats bisbes en el mateix dia i morts contemporàniament. La devoció a San Gildardo es va difondre ràpidament, portant a la seva veneració com a sant. La seva festa litúrgica se celebra cada any el 8 de juny.
Font: santiebeati.it