Harald I de Dinamarca

Qui va ser

El sobirà danès Harald VI Blaatant, és a dir “Denteazzurro”, era ascendit al tron el 931 o més verosimilmente el 950, succeint al seu pare Gorm. Derrotat per Otó el Gran, entre el 948 i el 960 es va emprar per la difusió del cristianisme en el seu regne, però el seu fervor de neofita va atreure a ell l'atroç hostilitat de tots els fidels de les velles tradicions paganes indígenes, encapçalats pel seu fill Swein, dit “Barbaforcuta”. Aquests, com testimonia la testimoni d'Adamo de Bremen, citat pel Cardinal Baronio, jutjant el pare ja vell i inadatto al comandament va aprofitar de la primera rebel·lió d'aquells que s'eren forzatamente convertits per ser aclamat rei. Van declarar aleshores guerra al vell rei Herald, però l'exèrcit dels seus fidels no va aconseguir derrotar els adversaris i ell mateix va ser ferit mortalment. Corria l'any 980, com hi confirma el epitaffio posat sobre el sepulcre del sobirà: “Post Natale Uns, dum scripsimus, octuaginta nongentos meruit scandere celsa pols”. Altres fonts posen en canvi la mort d'Herald cap al 986. Trobada sepultura en una església d'ell feta edificar en honor de la Santíssima Trinitat, va ser d'algun prudent màrtir en quant víctima d'una batalla combatuda en defensa de la fe. És cert el títol de sant attribuitogli del Baronio, encara que no ha estat encara testimoniada l'antiguitat del seu culte. Giovanni Adolfo Cupreo en els Annales Episcoporum Sleviciensium afirma que els antics Danesos fossin habituals commemorar el sant rei al 1° de novembre, aniversari del seu martiri, a més el proliferar de miracles prop de la seva tomba, quines en particular nombroses curacions de cecs.

Va tanmateix recordat que el Cupreo escrivia el 1634 i lluny de la pàtria, així doncs sense poder complir una curosa perquisició sobre el culte d'Aroldo. Per fi els Bollandisti, en el commemorar-ho al 1° de novembre, es stengono tanmateix de l'atribuir-li els títols de sant i màrtir. Resta tanmateix una dada de fet que el cristianisme a Dinamarca hagi triomfat realment sota el regne d'aquest sobirà que es va prodigar en l'edificació d'esglésies i va incrementar les predicacions en el nord d'Europa. Ell mateix va ser conscient de poder-se considerar el cristianizzatore del seu poble, com va fer incidir sobre la cèlebre pedra de Jelling sobre la tomba dels seus avis.

Autor: Fabio Arduino

Font: santiebeati.it