Qui va ser
Ilaro (lat. Hilarus; fr. Chély, Hilaire, Illier, Yle) de bisbe de l'antiga seu de Javols, a la província del Gévaudan, en la primera meitat del segle VI. El 528 ell va acollir sant Lubino de Chartres, aleshores exiliat. El 535 preses parteix a un concili tingut a Alvèrnia. Va edificar un monestir, prop del qual va venir a refugiar-se sant Enzim, i que de llavors ençà va mutar patró. Ilaro va morir precisament cap al 540, ja que el 541 es troba ja el nom del seu successor al quart concili de Orléans.
El 636 el seu cos va ser transferit a sant Denis prop de París i així doncs, el 777, sota Fulrado abat, a Salones en la diòcesi de Metz. Cap al 815 les relíquies van retornar a sant Denis on es trobaven encara el 1625. Aquestes van ser disperses durant la Revolució el 1793; una part, en canvi, havia retornat el 1608 a Mende on havia estat transferida la seu de Javols.
Recordat en el Martirologio Romano el 25 d'octubre, Ilaro és celebrat en el Propi de la diòcesi de Mende. No és més el cas de sdoppiare aquest Ilaro del 25 d'octubre amb el Ilero, igualment celebrat en la diòcesi de Mende, però al 1° de desembre, i això almenys de la fi del segle XIII, perquè els millors crítics són ja per la identitat dels dos personatges.
Ilaro ha donat el seu nom a tres llogarets de la Lozère i del Aveyron: sant Chély de Apchèr, sant Chély du Tarn (cantó de Ste-Enimie) i sant Chély d'Aubrac.
Autor: Gérard Mathon
Font:
Font: santiebeati.it