Qui va ser
Lamberto, que impròpiament ha estat col·legit a l'Orde Benedictí, va esdevenir bisbe de Frisinga durant la penosa època de les invasions hongareses i de les dificultats polítiques sota Otó I. La llegenda ha amplificat els pocs particulars històrics que es coneixen en els seus concerneixi, referint, entre altres, que encara lactant, «ja practicava el dejuni» i que esdevingut bisbe el 955, al temps de la invasió dels Unni tindria, amb les seves pregàries, salvat la catedral de la destrucció. Mort el 19 de setembre de 957, Lamberto va rebre en alguns documents el títol de sant des del segle XI, sense que aleshores hi hagués algun culte litúrgic: al contrari els mateixos calendaris i necrologies que n'inscriuen el nom al 19 de setembre no ho criden encara sant.
Sembla que hi hagi hagut una elevatio o translatio de les seves relíquies cap al 1350. Parimenti a finals del segle XIV o en el XV s'enregistra l'existència d'un culte formal, difós en la diòcesi de Frisinga contemporàniament al formar-se dels contes llegendaris al voltant de la seva figura.
No hi va haver mai confusió amb el culte del seu homònim de Maastricht, ja honrat a Frisinga des de la fi del segle VIII: però a finals del segle XVI en la veneració oficial d'aquesta diòcesi, el sant bisbe de Frisinga va substituir el de Maastricht, que el seu culte va caure en oblit en l'època moderna.
Avui la festa se celebra a Frisinga el 18 de setembre. El cos de Lamberto va ser deposat en la cripta de la catedral, en una tomba restaurada recentment, de què es refereix que des del segle XI ja rebia l'homenatge dels fidels. No existeix cap Vita del sant i els Acta SS. dels Bollandisti no en fan menció. La més antiga representació iconogràfica de Lamberto sobresortiria al segle XII; a partir tanmateix del segle XV apareix més sovint en els pintats i en les escultures amb atributs assolits a la llegenda: especialment amb un xai als peus, al·lusiu al nom de Lambertus.
Autor: Rombaut Van Doren
Font:
Font: santiebeati.it