Qui va ser
Becancour (Québec), 1 d'abril de 1824 – Saint-Hyacinthe (Canadà), 24 de maig de 1901 OTAN el 1° d'abril de 1824 a Bécancour, a Canadà, d'una família de pagesos, Luigi Zeffirino Moreau no gaudia de bona salut. El 1839 va entrar en Seminari a Nicolet, així doncs en el de Québec. Va començar a ensenyar filosofia però va ser enviat després en el Seminari de Montreal. Va ser ordenat sacerdot 19 de novembre de 1846 i va prestar servei en bisbat. Va ser transferit després en la nova diòcesi de Saint-Hyacinthe on va cobrir el càrrec de secretari de diversos bisbes i de rector de la Catedral. El 1874 va fundar la Unió de sant Josep, la primera assistència laica d'assistència en el País. El 19 de desembre de 1875 va ser nomenat bisbe de la diòcesi. Va reunir diversos sínodes diocesans i el 1877 va fundar les Monges de sant Josep. Va morir el 24 de maig de 1901 i va ser beatificat per Joan Pau II el 10 de maig de 1987. (Avv.)
Martirologio Romano: A la ciutat de Saint-Hyacinthe a Canadà, beat Ludovico Zefirino Moreau, bisbe, que en les seves múltiples iniciatives pastorals, exhortava sempre si mateix a ésser en plena sintonia amb l'Església.
Quinto dels tretze fills de Luigi Moreau i Margarita Champoux, va néixer el 1° d'abril de 1824 a Bécancour (Québec) a Canadà; els seus pares eren pobres agricultors però dotats d'una fe molt ferma, dels seus germans dos van esdevenir sacerdots i dues monges. Era un nen gracile, però dotat d'una viva intel·ligència, superior a la mitjana, però la seva pobresa els impedia d'emprendre dels estudis. El seu rector l'abat Dion, va veure en ell els signes de la vocació religiosa i amb l'ajuda del mestre de col·legi, va agafar a ajudar-ho sobre aquesta carretera. Li van fer començar l'estudi del llatí en el col·legi del llogaret, que el jove Luigi Zeffirino Moreau va freqüentar per tres anys, encoratjat pels pares analfabets, però fervents cristians. I el 1839 va poder entrar en el Seminari de Nicolet per prosseguir els estudis; el seu profit d'estudiant va ser tal, que el 1844 posat malalt un professor titular de filosofia, els seus superiors li van demanar de substituir-ho. En el mateix any, completats els estudis en filosofia, va passar al Seminari de Québec on va rebre la tonsura i el vestit talar; a la tardor del 1844 va començar l'ensenyament i alhora l'estudi de la teologia. L'estrès deriveu-li del doble treball, li va procurar un esgotament d'energies, no havia estat mai un campió de salut, per què el novembre de 1845 va ser obligat a un absolut descans; es va retirar prop del seu rector de Bécancour, el qual va continuar a ensenyar-li la teologia amb un ritme menys intens. Però gairebé un any després, el setembre de 1846, el bisbe de Québec mons. Signay, va expressar els seus dubtes sobre el seu futur sacerdotal, compromès per la cagionevole salut i li va demanar de penjar els hàbits. El seu rector i els mestres de Nicolet, no compartint això, ho van enviar a Montreal, on el bisbe Ignace Bourget i el seu coadiutore, mons. Jean-Charles Prince ho van acollir favorablement en el seu Seminari. Després d'haver rebut els Ordes Menors, el 19 de desembre de 1846 va ser ordenat sacerdot; per les seves precàries condicions de salut, el bisbe va preferir tenir-ho compromès en l'àmbit del Bisbat, amb diversos encàrrecs i també com a capellà de la catedral. El 1852 la diòcesi de Montreal va ser dividida i el 8 de desembre va néixer la nova diòcesi de Saint-Hyacinthe i el bisbe auxiliar de Montreal mons. Prince, en va esdevenir el primer bisbe; el qual va portar amb si pare Luigi Zeffirino Moreau, que després d'haver-ho guiat en els darrers períodes de formació i ordenat sacerdot, havia esdevingut en sis anys el seu col·laborador estimat; i com a Cancelleres (secretari) ho va voler també a Saint-Hyacinthe. Va treballar amb sol·licitud sense agafar mai vacances, sigui amb mons. Prince (1852-1860), sigui amb els altres bisbes següents, que ho van voler sempre com a secretari, mons. Giuseppe La Rocque (1860-1865) i Carlo La Rocque (1865-1875), va ser també Vicario General. Va col·laborar amb humilitat amb aquests tres bisbes, tan diversos per caràcter i mètodes, aquesta virtut va caracteritzar tota la seva vida. Com a rector de la Catedral, es va ocupar a més d'unes necessitats espirituals, també d'aquells materials i socials dels seus fidels; el 1874 va fundar la ”Unió de San Giuseppe”, que va ser la primera Associació laica de mútua assistència a Canadà per ajudar els treballadors; que seguirà després en tot el seu episcopat. A la mort del bisbe Carles La Rocque, va ser natural i cap es va estranyar, que el Vicario Luigi Zeffirino Moreau, fos nomenat el seu successor el 19 de novembre de 1875. La consagració episcopal va passar el 16 de gener de 1876 i el nou bisbe no va defraudar les esperances i les expectatives de la diòcesi; sempre dòcil i humil era anomenat per la gent “el bo mons. Moreau”; les cures majors van ser pel seu clergat, que desitjava fos sant, va operar regulars visites pastorals, va fer construir la catedral, va formar el Capítol Metropolità. Va reunir diversos sínodes diocesans, estimava envoltar-se de consellers savis i experts, dialogava amb els sacerdots, va consolidar i va desenvolupar en la diòcesi les comunitats religioses, especialment les “Adoradores de la Preciosíssima Sang”. Va fundar el 1877 amb Elisabetta Bergeron les “Monges de S. Giuseppe” com a Institut contemplatiu, dedicat en el mateix temps a la instrucció dels pobres en les campanyes. Dos anys després, mare Elisabetta Bergeron, li va fer present que no sabent escriure, no era adapta a la càrrega de Superiora i el bisbe Moreau va acceptar de substituir-la, deixant-la tanmateix com Vicària. Va afavorir l'assentament en la diòcesi dels Germans Maristi i els Pares Dominicans; va autoritzar la fundació de les “Monges de Santa Marta” a obra del sacerdot diocesà Rems Omelette. Va instaurar en totes les parròquies, les activitats de la Unió de San Giuseppe i de les Associacions agrícoles. L'atenció que va demostrar cap a cadascun dels individus és comprovat per la voluminosa correspondència que comprèn més de diciottomila lletres. També la cultura va ser al centre de la seva obra, va combatre ostinatamente per la fundació d'una succurs
Font: santiebeati.it