Qui va ser
Santa Marciana de Cesarea de Mauritània Màrtir
Festa:
11 de juliol
Emblema: Palma
Martirologio Romano: A Cesarea de Mauritània, en l'actual Algèria, santa Marciana, verge, que va patir el martiri donada en pastura a les fires.
Originària de Russucur (avui Dellys) a Mauritània, es va retirar, després d'haver emès el vot de virginitat, prop de Cesarea per dedicar-se a una vida de penitenza. Adversària tenaç del paganisme, va transcendir a formes externes d'oposició allorquando va mutilar una estàtua de Diana venerada a la ciutat. Per això va ser aturada i sotmesa a diverses tortures com la verberazione i l'amenaça de ser infamada. Per la seva perseverança en la fe cristiana va ser condemnada a bestias també per instigació dels Jueus. Portada en l'amfiteatre no va ser tocada per un lleó, però un brau la va llençar a l'aire deixant-la atordida i ferida; per fi va ser dilaniata d'un lleopard. El martiri va passar durant la persecució de Dioclecià. La commemoració piú antiga de Marciana és a l'11 de juliol com apareix evident del Martirologio Geronimiano, dels calendaris mozarabici i dels passionari espanyols. Només una incorrecta lectura de la data tradicional V id. iul. per V id. ian., dites origen a la commemoració del 9 de gener ché de Floro i Adone va passar en el Romà. Un s. Marciana és venerada a Toledo el 12 de juliol, com es pot rellevar del Martirologio Romano i d'antics martirologi i breviaris espanyols. Basant-se en textos de molt escàs valor històric, alguns escriptors espanyols han tractat de demostrar l'existència de dues santes del mateix nom: la de Cesarea i la de Toledo. L'afirmació després que la Marciana espanyola hauria estat filla del rei de Portugal; Catillo i germana de s. Quiteria és una pura invenció` fantàstica.
La Marciana venerada a Toledo és així doncs la màrtir de Cesarea de Mauritània. El Baronio tanmateix no compartint la idea de les dues Marciana, va acollir tanmateix també la commemoració del 12 de juliol com a data de la traslazione de la santa a Toledo, traslazione que, en canvi, no ha passat mai.
Autor: Gian Domenico Gordini
Font:
Font: santiebeati.it