Qui va ser
Pinerolo, Torí, 1390 - Alba, Cuneo, 23 de novembre de 1464 La beata Margarida de Savoia és coneguda amb l'apel·latiu de «gran». Nascuda el 1390 a Pinerolo va quedar aviat sense pares i va passar juntament amb la sorellina Matilde sota la tutela de l'oncle Ludovico, el qual, per mancança d'hereus, succeïa al difunt príncep Amadeu. Per resoldre les llargues discòrdies entre el Piemont i el Monferrato l'oncle la va destinar en esposa al marquès de Monferrato. Ella accosentì, malgrat, també gràcies a les paraules de Vincenzo Ferris, pensés ja en el claustre. A la mort del marit es va retirar en el palau d'Alba, on, amb l'aprovació de Papa Eugenio IV, el 1441, va fundar el monestir de Santa Maria Maddalena. Pres l'hàbit del Terz'Orde Dominicà, més tard abbraccò la Regula més austera de les Monges de l'Orde. Va morir el 1464. (Passar)
Etimologia: Margarida = perla, del grec i llatí Emblema: Tres fletxes, Corona deposada Martirologio Romano: A Alba a Piemont, beata Margarida de Savoia, que, quedada vídua, es va consagrar a Déu en el monestir de les monges de l'Orde dels Predicadors d'ella fundat.
La Beata Margarida de Savoia, de no confondre absolutament amb l'homònima reina d'Itàlia viscuda ben cinc segles després, era emparentada amb les principals famílies reials d'Europa: el seu pare era el comte Amadeu de Savoia-Acaja, mentre la seva mare era una de les germanes d'aquell Climent VII que durant el Gran Cisma es va declarar papa a Avinyó. Margarida es va merèixer fins i tot l'apel·latiu de “Gran”. Va ser efectivament testimoni d'evangèlica magnitud en els diferents estats en què Déu la va posar a la prova: de filla, d'esposa, de sobirana i per fi de religiosa.
Nascuda a Pinerolo entre el 1382 i el 1390, sin de la seva joventut va ser la imatge del candore i una precoç saviesa les va fer aborrire tot això que en canvi el món acostuma a estimar. Quedada ben aviat òrfena, va passar amb la sorellina Matilde sota la tutela de l'oncle Ludovico, que per mancança d'hereus mascles directes va succeir al difunt Príncep Amadeu. Primer pensament de Lluís de Savoia va ser de posar fi a les llargues discòrdies intercorse entre Piemont i Monferrato i d'ambiciona les parts no es va guardar que a Margherita com penyora segura de pau duratura. De decennis, efectivament, el Piemont era trastornat per la seva possessió de les guerres entre la Savoia, els marquesos de Saluzzo, els marquesos del Monferrato i els Visconti de Milà. La jove princesa, que en cuor el seu ja era orientada al claustre, confirmada encara de més en el seu propòsit de San Vincenzo Ferreri, aleshores predicador en terra piemontesa. Amb cor molt generós Margherita va sacrificar els seus més cars ideals pel bé comú i la pau entre les dues zones del Piemont, esdevenint per tant esposa el 1403 del Marquès de Monferrato, Teodoro II Paleòleg, molt més ancià d'ella. Cap miratge terrè va aconseguir tanmateix a sedurre la jove marquesa, que va començar la nova vida de sobirana amb els peus per terra però amb el cor fix en cel, actitud típica del cristià. Després d'haver estat l'assaja consigliera del seu marit i mare tenerissima dels súbdits, va quedar vídua el 1418. Va governar aleshores el marquesat en primera persona com regent, fins a la major edat del figliastro Giovanni. Es va retirar després en el palau d'Alba de la seva propietat juntament amb les seves més fidels damigelle, per dedicar-se a obres de caritat, rebutjant la proposta de matrimoni avanzatale de Filippo Maria Visconti. Va esdevenir terciària dominicana i va fundar després una congregació, abans de terciàries i després el 1441, amb l'aprovació de Papa Eugenio IV, de monges. Va néixer així el Monestir de Santa Maria Maddalena en Alba. La nova vida religiosa religiosa de Margherita no va ser tanmateix esente de patiments i dificultats. Un dia va tenir una visió de Crist, que les va passar tres fletxes recanti cadascuna una inscripció: malaltia, calunnia i persecució. Efectivament en el període següent va tenir a patir tots i tres els turmentes indicats. Afligida per una salut molt cagionevole, va ser acusada d'hipocresia, després de tirania en les comparacions de les consorelle. A més un pretendent d'ella rebutjat va desaparèixer en volta la veu que el monestir fos un centre si es propugnava l'heretgia dels valdesos. El frare que era la seva guia espiritual va ser aturat i, quan Margherita va arribar al castell per demanar-ne l'entrega, el portone les va ser tancat violentament a la cara, fracturant-les també una mà. Malgrat totes aquestes dificultats, per aproximadament vint-i-cinc anys va conduir una vida retirada de pregària, estudi i caritat. La Biblioteca Reial de Torí conserva un volum contenente les lletres de Santa Caterina de Siena, copiades i rilegate “per orde de la nostra il·lustre senyora, Margarida de Savoia, marquesa del Monferrato”. Realment a imitació de la santa Doctor de l'Església, que durant la captivitat avignonese s'havia gastat ànima i cos per la tornada a Roma del pontífex, Margherita es va emprar amb totes les forces affinchè el seu cosí Amadeu VIII, primer duc de Savoia, triat antipapa amb el nom de Felice V del Concili de Basilea, recedesse de la seva posició. Així va passar: Feliç V va abdicar i repose la tiara, reconeixent com únic cap de l'Església el papa aleshores legítimament regnant a Roma. Tornat per tant a ésser Amadeu de Savoia, va continuar a guiar l'Orde Mauricià d'ell fundat en el monestir sobre les ribes del llac de Ginebra i el Papa ho va recompensar per haver ricomposto la unitat de l'Església nomenant-ho cardenal i legat pontifici pels estats savoians i voltants. El Cardenal Amedeo va morir després en fama de santedat i encara avui descansa en la Capella de la Sindone, adjacent a la catedral torinesa. Tornant en canvi a Margherita i al seu monestir de clausura, digne de nota és encara un misteriós esdeveniment que la seva prova documental ha estat feta posar pública només en l'any 2000: en el ja lluny 16 d'octubre de 1454, envoltada per totes les seves consorelle i del confessore pare Bellini, agonitzava una monja. Present també la superiora i fundadora del convent, la Beata Margherita appunt, du
Font: santiebeati.it