Qui va ser
Pisa, 1355 - 1431 Quedada vídua dues vegades, va veure morir tots els seus set fills; aleshores per consell de s. Caterina de Siena, abans va prendre l'hàbit del Terz'Orde, després va entrar en el monestir fundat per la b. Chiara Gambacorta a Pisa. Aquí va viure com a monja, tota dedicada a la contemplació i a la penitenza. Va succeir a la b. Clara en el govern de la comunitat, fins a la mort passada el 22 de gener. Martirologio Romano: A Pisa, beata Maria Mancini, que, quedada per dues vegades vídua i perduts tots els fills, darrere d'exhortació de santa Caterina de Siena, va començar la vida comunitària en el monestir de San Domenico, que va guiar per deu anys.
La Beata Maria Mancini va ser deixebla de Santa Caterina de Siena i d'ella va heretar l'ardent desig de la tornada de l'Orde a la seva primitiva esplendor. Després d'haver conduït una vida de gran perfecció en l'estat del matrimoni, unint-se amb Baccio Mancini, i després en aquell vedovile, període en el qual va perdre també els seus dos nens, anelante al complet sacrifici des, després d'haver passat a segons casaments amb Guglielmo Spezzalaste, del qual va tenir sis fills, que ben aviat van trobar també ells la mort, va entrar, encara jove, a vint-i-cinc anys, en el Monestir Dominicà de Santa Croce, a província de Pisa. En aquest sagrat asil era invalso el deplorable abús de la vida privada, que, infiltrat en l'Orde, en minava la disciplina regular des de les fondamenta. Animada pels més sants ideals, Maria no es va deixar arrossegar del corrent. Les més tímides consorelle, rianimate dels seus exemples i del seu fervor, se les van estrènyer al voltant i aquesta va veure en breu al voltant de si un bonic grup de religioses fervents entre les quals brillava la molt jove Chiara Gambacorta. Aquestes ànimes electes van donar així inici a aquella vida comuna, que després, passant en el nou Monestir de S. Domenico, construït per Pietro Gambacorta per la filla Chiara, van poder prosseguir i restaurar en ple. Inaugurada en aquest novell cenacolo la vida austera i santa volguda pel gloriós fundador, l'esperit de Déu va començar a operar meravelles en aquells cors generosos. Maria va ser alegrada per celestes visions i la seva tenera caritat va merèixer de rentar les plagues a Jesús, apparsole en semblances de jove piagato. A la mort de Chiara Gambacorta, que va ser la primera Priora del monestir, les va succeir en el govern que va tenir fins a la seva beata morta, passada el 22 de gener de 1431. És sepolta a Pisa en l'església del Monestir de San Domenico. Papa Pius IX el 2 d'agost de 1855 ha confirmat el culte. L'Orde Dominicà la recorda el 30 de gener. Autor: Franco Mariani ______________________________ Afegit/modificat el 2002-04-10
Font: santiebeati.it