Mildred de Thanet
monja benedictina i abadessa del Monestir de Minster,
Qui va ser
Mildred (Mildrith, Mildthryth, o Mildþryð) ha estat una princesa i una badessa viscuda entre el setè i el vuitè segle.
Mildred, nascuda el 660, era filla de Merewalh, el rei del Magonsete, que governava un sub-regne del regne anglosaxó de Mercia i de Santa Ermenburga (chiamanata també Domne Eafe). Santa Mildburga i les seves germanes Santa
Mildburga i Santa Mildgita, que pertanyien a la dinastia del rei San Etelberto del Kent són citades en la recollida medieval de textos, anomenada “Kentish Royal Legend” i coneguts com a “Llegenda real del Kent”.
En el text les tres germanes han estat associades a les tres virtuts teologals: Mildred a la caritat, Mildburga a la fe i Mildgita a l'esperança.
La família de Mildred que tenia, per part de mare, havia estrets relacions amb la dinastia merovingia, dominadora en el Regne dels Francs la va fer educar educada en la prestigiosa abadia real de Chelles.
Mildred que havia decidit d'abraçar la vida religiosa, va entrar en l'abadia de Minster-en-Thanet, que havia estat fundada al voltant del 670 de la seva mare, Santa Ermenburga. Esdevinguda monja benedictina, el 694, va ser consagrada badessa de San Teoforo de Canterbury, succeint a la pròpia mare.
Realment en aquella abadia Mildred va morir segons alguns en l'any 716 i segons altres el 725 i les seves despullades van ser sepolte en l'església de l'abadia, que dedicada a la Beata Verge Maria.
Diverses inscripcions d'aquell període, que eren dedicades a Mildred, queden encara avui al departament francès del Pas de Calais i en el llogaret de Millam.
Les poques notícies sobre la santa hi ha pervenute gràcies a Gozzellino de San Bertino, que en va escriure una hagiografia en l'onzè segle i a la Nova Llegenda Anglie, del 1516.
A la mort de Mildred, va esdevenir badessa de l'abadia Santa Edburga, filla de rei Centwine del Wessex, que en l'any 741, va fer construir una nova església abacial, dedicada per l'Arquebisbe Cutberto, als Sants Pere i Paolo.
En l'any 734, en l'església van ser transportades les relíquies de Santa Mildred, que van esdevenir una meta de pelegrinació pels devots de la Santa.
Quan el 1011, la darrera badessa de l'abadia Leofruna, va ser capturada pels invasors danesos, el monestir va ser abandonat i l'església va esdevenir una senzilla parròquia.
El 1031 o segons altres fonts el 1055, malgrat l'oposició de la població, les despullades de Mildred i les de Edburga van ser portades en l'abadia de Sant Agustí a Canterbury, i per l'ocasió va ser erigida una església en honor a santa Mildred.
En l'onzè segle, algunes relíquies de la santa van ser portades en una església de Deventer als Països Baixos.
El 1881, va ser Papa Lleó XIII a restablir oficialment la festa de Santa Mildred a Thanet i quan, el 1882, va ser construït un nou monestir benedictí a Minster-en-Thanet, les monges van demanar la restitució de les relíquies de la Santa a l'arquebisbe de Utrecht, que es va emprar per garantir-ne la seva tornada.
El 1937 l'abadia de Minster-en-Thanet va ser adquirida per les monges benedictines de l'abadia de Santa Valpurga, a Baviera, que el 1953 hi van portar una relíquia de Santa Mildred.
La festa per Santa Mildred ha estat fixada en el dia 13 de juliol.
Autor: Mauro Bonato
Font: santiebeati.it