Nahum

Qui va ser

San Naum Profeta

Festa:

1 de desembre

Elcos, Galilea, segle VII aC

Martirologio Romano: Commemoració de sant Naum, profeta, el qual va predicar que Déu aguanta el curs del temps i jutja els pobles en la justícia.

L'homònim Llibre de Naum és el 41° del Vell Testament, segueix el de Michea i precedeix el de Abacuc.

L'aspror amb què Naum s'expressa, ressent tanmateix de la mentalitat i del clima de l'Antic Testament; d'aquest Profeta, considerat el setè dels profetes ‘menors’, no se sap pràcticament res de la seva vida; ell va viure en la segona meitat del segle VII aC, probablement en l'espai de temps que va de la caiguda de Tebes (663 aC), a la caiguda de Nínive (612 aC) per mà dels exèrcits babilonis i perses; i va néixer segons s. Girolamo en el desconegut llogaret de Elcos a Galilea.

Amb el seu llibre o millor llibret profètic, compost de només tres capítols, ell ens ofereix una visual centrada sobre l'esdeveniment de la destrucció de la capital assira Nínive, caiguda el 612 aC sota els assalts del rei dels Medi Ciassare i de Nabopolassar fundador de la dinastia neo-babilònia.

El cant profètic de Naum és tot dedicat a la caiguda i ruïna de l'Assíria, la gran adversària d'Israel; de fet es tracta d'una lamentazione sarcàstica, en què fingint un dol i un disgust per aquella fi, en realitat ironitza i expressa satisfacció per l'obra de justícia complerta pel Senyor, contra un opressor tan dur i cruel amb Israel.

Amb aquest cant, la caiguda de Nínive assumeix el símbol de la gran victòria que Déu reporta sobre el mal, i uneix l'esperança per un futur divers per li vaig oprimir.

En el poema profètic Naum o Nahum, pinta els esdeveniments gairebé en presa directa, evocant també un fet precedentment succeït, és a dir la destrucció de Tebes el 663 aC, capital egípcia destruïda realment pels Assiris, conduïts per Assurbanipal i que ora pateixen la mateixa sort.

Els Assiris s'havien demostrat feroços i sense pietat, empresonant els caps de Tebes i massacrant els seus nens i hora el profeta veu les mateixes destruccions i masses de cadàvers a Nínive, la que va ser “una ciutat sanguinària”.

En conclusió ell pronuncia la seva lliçó profètica amonestant: no es pot pensar de construir regnes durevoli sobre la força, sobre la prepotència i sobre els misfatti, perquè el Senyor és lent a la ira, però al final res deixa impunito.

Autor: Antonio Borrelli

Font: santiebeati.it